Avui, només cinc dies desprès del pacte Mas-Zapatero, el Secretario de Estado de Hacienda, el Sr Miguel Angel Fernández Ordóñez (conegut com a MAFO), que ha portat el pes de les negociacions sobre finançament per part del PSOE, ens deixa ben clar que aquest famós pacte és poc més que un brindis al sol. Ho fa en una entrevista que cal llegir al diari econòmic Expansión.
D’entrada ja ens deixa clar que es podia haber anat més lluny, que el pacte es queda curt, ja que ens podien haber donat més: “No hemos agotado el margen al que podemos llegar en cesión a las Comunidades Autónomas” ens diu, i també que “el sistema todavía queda por debajo de nuestros cálculos”. També ens deixa molt clar que l’Estat no ens donarà més recursos econòmics sinó que ens quedarem amb els mateixos que tenim ara: “El Estado no se queda con menos. Las comunidades reciben ahora una cantidad en concepto de cesión de impuestos más un fondo de suficiencia que se suma. Ahora, el total va a ser el mismo, lo que varía es que la composición entre participación en impuestos y transferencias se altera a favor de dar más peso a la participación en tributos”. Es a dir, com a màxim tindrem els mateixos diners que ara i en lloc de rebren pel fons de suficiència com fins ara, i quan comenci el nou sistema nosaltres haurem d’aportar diners al fons de suficiència estatal: “…habrà mecanismos de solidaridad, como el fondo de suficiencia, donde habrá más comunidades que aporten, como le va a pasar a la propia Cataluña”. Només amb el pas del temps, i en la mida que l’economia creixi, podran anar augmentant els recursos: “En la medida en que una comunidad reciba más por IRPF,…, o el IVA aumente espectacularmente,…, las autonomias van a ganar más. Y no va a tener que ver con que sean ricas o pobres. Tiene que ver con el dinamismo de la economia”. A més, la reforma va per llarg: “la implantación del nuevo sistema serà lenta. Habrà que ver cómo quedan el resto de los estatutos de autonomia. Y habrà que incorporar las reformas del sistema de financiación en la LOFCA”. I de les balances fiscals (tot i haver-hi un compromís parlamentari) i la reducció del dèficit fiscal ni parlar-ne ja que a la pregunta sobre si es publicaran les balances fiscals respon amb evasives: “Yo el tema de las balanzas fiscales no lo mezclaria con la financiación”.
Així doncs, amb aquest pacte no hi ha ni canvi de model de finançament, ni reducció del dèficit fiscal, ni agència tributària única, ni recaptació de tots els impostos, ni augment de la transparència del model, ni tant sols més recursos, ni més “peix al cove”: com a molt una mica de morralla barata. I alguns encara s’atreveixen a dir que aquest pacte és superior a la proposta inicial del tripartit en el model de finançament. Son els mateixos que ja el 29 de setembre van presentar una última proposta -que alguns guardem amb zel- per arribar a un acord en finançament, de rebaixes des del punt de vista polític i tècnicament pobre. El model de finançament de l’Estatut aprovat pel Parlament és fill del model inicial del govern de Catalunya i ho és també gràcies a que l’esmentat 29 de setembre els partits del govern no varem acceptar -per coherència política i tècnica- les rebaixes que s’oferien des de CiU a canvi del plat de llenties d’uns quants articles del Títol de Drets i Deures que, pel que sembla, afecten a la moral catòlica.
Per tant, per aquestes raons entre d’altres, des d’ERC: diem no al pacte Mas-Zapatero; continuem manifestant la nostra voluntat de negociar fins al final per aconseguir un bon Estatut i un model de finançament com cal; i manifestem el nostre desencant, la nostra pèrdua de confiança, respecte a les promeses no complertes pel president Zapatero, tant pel que fa a l’aprovació de l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya com pel que fa a l’España federal i plurinacional que sembla anar desapareixent progressivament.
I ara a continuar governant i explicant l’obra de govern del Govern de Catalunya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!