Però, en el fons, no és descartable del tot que guanyi EH Bildu, perquè el context històric és del tot favorable als independentistes.
Per començar, un fet. Mirant enrere, resulta que tradicionalment els abertzales han tret els seus millors resultats quan les eleccions han coincidit amb una treva d’ETA. Va ser així el 1998, amb Euskal Herritarrok, just quan Aznar negociava la fi de la violència a Suïssa. I també a finals dels 80, quan Herri Batasuna va arribar als 200.000 vots coincidint amb les especulacions i les després confirmades converses d’Alger.
Per guanyar ara els en faran falta ben bé el doble. I la gesta sembla difícil. Però en canvi acostar-se força al PNB ja sembla més factible; si les treves han beneficiat els abertzales, quin serà l’impacte d’un abandonament definitiu de la violència per part d’ETA? És més, amb els resultats de diumenge a la mà, quedarà clar d’una vegada que la lluita armada ha frenat el procés?
El que és evident és que tenir Otegi tancat a la presó en unes eleccions tan especials l’única cosa que fa és deixar en evidència l’estat espanyol. I, vés a saber, potser acaba de donar algun vot extra a EH Bildu, per allò de la legitimitat.
Menys interessant és per mi el panorama a Galícia. Que la qüestió es redueixi a saber si el PP té majoria absoluta o si esquerra i nacionalisme sumen em sembla poc encoratjador. Escó amunt, escó avall, sociològicament els resultats són els mateixos. I em sap greu pels gallecs que conec, que dilluns hauran d’entomar comentaris generalitzadors. I no s’ho mereixen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!