SENSACIONS

Tot just fa una setmana nous atemptats a Brusel·les han remogut la vella Europa. I amb els atemptats han tornat els dubtes sobre que no estem fent bé. Fallen els processos d’integració? Ésl a tercera generació d’immigrants la que falla? O és la seva realitat social? Els hem integrat o els hem col·locat en barris perifèrics amb pocs recursos?

Un dels problemes greus és el paper del wahhabisme, de governs com el de l’Arabia Saudí (o de Quatar o altres dictadures del golf). Es tracta d’un sistema religiós extremadament rigorista, a causa de la creença del seu fundador que tot el que va aparèixer en l’islam després de les tres primeres generacions a partir del profeta era innovador i corrompia la fe. Una visió estricte i intolerant del món. En Vicent Partal en feia un interessant editorial, amb un vídeo complementari molt interessant. També en parlava fa temps en Shervin Mekuee a la premsa holandesa, o Yousaf Butt al Huffintong Post.

Fin hi tot el Papa Francesc diu que els fabricants, venedors i traficans d’armes tenen la seva responsabilitat en els atemptats. Aquest fabricants voln getos de gurra, de conflicte, no de pau.

Com ja s’ha dit altres cops, estem en una guerra entre les dues grans branques de l’Islam,sunnites (wahhabistes i salafistes) i xiítes. I un dels llocs on es lliura la batalla és el món occidental principalment Europa.

Ens assalten milers de dubtes: ens hem d’acostumar a conviure amb els atemptats? Per assolir més seguretat acceptem perdre llibertat?  L’exèrcit i més policia al al carrer ens ajuden, ens donen seguretat o ens tenallen una mica més?

Un estudi de la UAB (publicat també a el Crític) proposa diverses accions que podría adoptar Europa per lluitar contra l’estat  islàmic.

I mentre tant es van produint atemptats, a Irac, al Iemen, a Paquistan  I continua el drama dels refugiats sirians a Europa. La violència no para. I cada dia em sembla més difícil entendre res del que passa en aquest món.

Terrassa, 30 de març de 2016

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!