SENSACIONS

Fa uns dies el filòleg Pau Vidal va publicar i presentar el llibre “El bilingüisme mata”, parlat de la salut de la meva/nostra llengua. La seva tesi es que el català no s’està morint, sinó que l’estem matant entre tots. La filòloga Carme Junyent també deia ja fa dies que el català no té el futur assegurat.

Una de les queixes és l’empobriment de la llengua. L’ús sistemàtic  de mots i expressions calcades del castellà. L’etiqueta de català low-cost és de la Patrícia Gabancho; l’Enric Gomà en diu el català mandrós. Són maneres de batejar un nou fenomen: el català traduït automàticament per programes informàtics que mai arriben a la subtilesa del corrector. Hi planteja un futur on el català no es morirà per falta de parlants per sinó falta de català.  L’Abert Pla Nualart comparteix la necaessitat del monolinguïsme social, cal fer que el català sigui llengua imprescindible.

Ara que la proposta de constitució catalana feta pel jutge Santiago Vidal proposa el castellà com a llengua cooficial, us dic la meva proposta. Per mi el català ha de ser la llengua pròpia, preferent, comuna i oficial del nou estat català. L’occità (aranès) ha de ser la llengua pròpia, preferent, comuna i oficial a l’Aran junt amb el català . El castellà haurà de ser, de moment, durant un període transitori, llengua cooficial, però amb la voluntat de construir un estat sense bilingüisme català-castellà. Comparteixo el que explica en Lluís Yzaguirre, i la necessitat d’un català fort en un país poliglota i multicultural.

El català, com a llengua comuna, ha de passar a ser la llengua d’ús social habitual al país (l’occità a l’Aran).  La immersió lingüística ens ha donat un primer pas molt important i necessari. Avui tothom de menys de 30 anys que s’ha format al país coneix i pot utilitzar el català sense problemes. És el primer pas per evitar el bilingüisme que pot acabar amb el català, Com  diu el Grup d’Estudi de  les Llengües Amenaçades (GELA) o com proposa (i proposava) la gent de la revista Els Marges.

La convivència amb un idioma tant potent com el castellà, amb unes eines que li dóna l’estat espanyol  (eines que nega sistematicament al català) fa que mica en mica el català vagi retrocedint en el seu ús social. El castellà té el futur assegurat a Catalunya, tant per l’ús quotidià, com per la força del veïnatge com perquè ha de continuar a les escoles en un estat català.

Malgrat tot sempre hi ha la visió optimista, la que veure el got mig ple, com la de Miquel Pueyo ja l’any 2007.

Tot i que segons la lletra grossa de l’enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) de 2013 diu que l’ús del català en nascuts a Catalunya és del 65,3%, en nascuts a la resta de l’estat del 14,0% i en nascuts a l’estranger del 7,9%, la lletra petita diu que el percentatge de població que té el català com a llengua primera o inicial ha experimentat una certa estabilització respecte de l’any 2008 passant del 31,6% al 31,0%. Com a llengua habitual, en canvi, l’ús del català ha repuntat des del 2008 (del 35,6% al 36,3%), després d’una reducció significativa en el període anterior anys (2003-08, del 46,0% al 35,6).

L’escriptor Joan Lluís -Lluís ens recorda que existeixen individus amb competències lingüístiques com més variades millor, però en la història de la humanitat no sembla que hi hagi cap exemple de societat en què dues llengües haguessin conviscut harmoniosament amb el mateix nivell d’ús i de prestigi

El nou premi d’honor de les lletres catalanes també creu que el català ha de ser llengua preferent del nou estat.  I el filòleg Gabriel Bibiloni, tembé illenc, és encara més contudent: el català ha de ser lúnica llengua oficial del nou estat català.

Terrassa, tretze de febrer de 2015

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!