De res, massa

Cada dia, a les proximitats de la rotonda de l’accés Girona Sud de l’autopista AP-7 s’hi poden comptar vàries dotzenes de cotxes aparcats. És un fenomen que fa anys que dura: conductors que van a treballar a Barcelona han establert aquell punt com a zona de trobada per recollir passatgers amb qui han muntat una xarxa de viatges compartits.

Si el conductor A ha d’anar diàriament a Barcelona sol amb el seu vehicle, les despeses de desplaçament i manteniment del cotxe es mengen bona part dels ingressos a final de mes. Una solució per repartir costos i optimitzar els viatges és omplir els autos i dividir les despeses entre tots.

Un sistema més perfeccionat és que aquesta setmana el conductor A hi posa el cotxe, però la setmana vinent serà el conductor B qui ho faci. La tercera setmana anirà a càrrec del conductor C, en un sistema perfectament organitzat de torns rotatoris. Només es tracta d’una qüestió d’organització, bon coneixement i entesa i horaris paral·lels.

Als vials de la vora dels accessos a l’autopista hi deixen el cotxe durant la jornada els que només l’han de fer servir en el trajecte entre casa seva i el punt de trobada. Sense fer-se’n massa publicitat, llevat del boca-orella, consta com a sistema eficient, que permet resoldre problemes de desplaçament entre usuaris habituals del cotxe per raons de treball.

Aquests dies hem corregut per Occitània i allí ja és ben normal trobar en zones properes als enllaços a les vies ràpides, a les sortides de les poblacions, prop de les zones comercials fora de les viles… rètols que anuncien aparcaments de Covoiturage. Espais per deixar el cotxe asfaltats, amb ratlles pintades, en zones de bon accés, de trànsit constant i amb sensació de seguretat i control. Sembla que hi ha un interès adminsitratiu en facilitar aquest tipus d’intercanvis i es posen les comoditats possibles per fer-ho senzill.

Tal com sempre passa, inclús en això ens porten anys d’avantatge.