De res, massa

Aquesta setmana s’ha inaugurat a Girona, davant la Casa de Cultura, una escultura de bronze a dimensions naturals dedicada al doctor Laureà Dalmau, un metge gironí que va haver d’exilar-se durant la guerra degut al seu compromís cívic i polític. Les seves memòries de l’exili es recullen al llibre Per Morellàs a les Illes, testimoni d’una època convulsa.

La família Dalmau ha costejat l’estàtua, obra de l’artista Tomàs Pons, i n’ha fet donació al municipi, a més a més d’abundant material i fons d’arxiu. L’ajuntament gironí s’ha cuidat de la instal·lació a pocs metres d’un important centre d’irradiació cultural i davant per davant de l’antic hospital de Santa Caterina, del qual el doctor Dalmau en va ser director.

Poques hores després de la cerimònia d’inauguració, el monument ja va rebre el primer sotrac. Un indigent – segons informava El Punt Avui- va enfilar-s’hi a coll i com que el ciment encara era fresc, va provocar que l’escultura es torcés del seu assentament i es mogués. La brigada municipal va haver d’intervenir-hi i resoldre l’incident de paleteria.

Voldria equivocar-me però estic convençut que aquesta bretolada no serà pas l’última. Una estàtua de bronze de mida natural al mig del carrer és un bombó per als incivics. En sentirem a parlar.

I tampoc voldria donar idees, però les bretolades contra els elements de la via pública i en especial contra les escultures són un mal inevitable. No hi ha res a pelar. Siguem pràctics:  tenim una llista tan immensa d’obres d’art en cursiva en carrers, places i rotondes del país que convindria (tan aviat com la situació de retallades ho permetés) subvencionar brètols professionals per canalitzar-hi les seves energies. Així, en calent, el primer que em ve al cap és aquell monument de la carretera N-II a Pont de Molins, just al trencant que porta cap a Sant Climent Sescebes per Massarac…