De res, massa

Jesús Tibau ens proposa ecriure sobre mosqueters i mosqueteres en l’edició número 185 del joc literari que organitza setmanalment des del seu blog Tens un racó dalt del món.

Mademoiselle D’Armagnac rep classes d’esgrima els dimecres de set a nou del vespre: és l’estona lliure que li queda després del seu horari laboral a la botiga d’especialitats gascones. Tot el dia despatxant confit d’ànec, fetge gras i vins a base de cabernet sauvignon, el maneig enèrgic del floret li permet rebaixar la tensió acumulada, fer exercici saludable i dedicar una estona a la seva passió. Va fer-se gran amb un exemplar d’Els Tres Mosqueters sota el coixí que li havia regalat la seva tia-àvia de Barcelona. De la col·lecció Historias Selección, de l’Editorial Bruguera, aquell era el volum que més s’estimava. No es cansava de repassar el llom del llibre, desat a la prestatgeria de la seva cambra. De dalt a baix, D’Artagnan, Porthos, Athos i Aramis, tots amb cabells llargs i bigotet cuidat, li feien companyia i li proporcionaven llargues estones de lectura plaent. Ara, flamant empresària de productes del sud-oest, només es permet una llicencia: vestir-se d’època en festes assenyalades, calçar-se les botes i els guants de pell i, floret en mà, emular les gestes dels seus herois d’infància.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!