De res, massa

L’escriptor Jesús Tibau, des de Tens un racó dalt del món (http://jmtibau.blogspot.com) cada dimecres llança el repte de participar als jocs literaris setmanals que proposa de manera infatigable i sistemàtica.
En aquesta ocasió demana un relat breu, sobre el món casteller i de gènere negre.
Aquest Tibau … ! Cada setmana ens ho complica més !

-No el podíem deixar fer de baix, no li ho podíem permetre ! La maleïda insuficiència respiratòria ..! –clama el cap de colla.

Mentre l’ambulància marxa –amb la sirena apagada : ja no hi ha res a fer- la plaça es va buidant en silenci. L’exhibició castellera s’ha suspès. Ni els més veterans recorden un fet tan tràgic. Alguna caiguda, algun traumatisme, però un mort enmig de la pinya… Mai de la vida.

Tres dies de dol i uns funerals a la basílica : vint anys de fer castells i acabar els teus dies al peu del canó garanteixen un homenatge digne. Esqueles als diaris i notes a les pàgines de societat i de successos. Tota la ciutat en lamenta la pèrdua.

Tota la ciutat ? Tota, no. Hi ha un contrafort que durant més d’una dècada ha esperat secretament el moment de passar comptes i s’ha dedicat a estudiar tècniques d’asfíxia. Aquella diada, dins aquella munió d’homes, no li ha resultat gens complicat convèncer-se de que la venjança és un plat que se serveix fred, molt fred.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!