El dret del consum des de Girona

Reflexions de dret del consum d'en Josep Martí - el Cerverí (jurídic) de Girona -

8 de novembre de 2007
Sense categoria
4 comentaris

La Generalitat de Catalunya regala als seus empleats agendes amb un (bonic) mapa de les Espanyes

Sí, senyor! Això és fer país! Quina fruïció més intensa que vaig patir quan vaig veure les boniques agendes que la Generalitat ens regalava per a l’any 2008… però l’alegria em va durar poc… quan atònit, bocabadat i esmaperdut vaig observar que a la darrera pàgina hi havia un colosal mapa de les Espanyes… amb colorets…, sí home sí! com aquells que ens feien pintar a les classes de socials quan feia l’EGB… amb el Tajo, Sierra Nevada, el puerto de Despeñaperros, les ries gallegues, la Manga del Mar Menor… i les autovies gratuïtes… i fins i tot amb divisions de puntets que diferencien les comunitats autònomes (perdoneu…he dit autònomes…?)!! Meravellós! Oh, quin plaer observar com fem país!!! (quin país…?) Estava ofuscat… tenia taquicàrdia, però tot i aquests elements perturbadors, la meva ment encara estava lúcida i clara de manera que ipso facto em va sorgir la següent pregunta:  treballo per a la comunitat autònoma de la Región de Murcia o per a la Generalitat de Catalunya…? No vaig saber respondre-la – continuava ofuscat – de manera que vaig continuar amb l’observació dels colorets, les autovies gratuïtes, les línies de punts i a mirar si encara hi havia el puerto de Despeñaperros al mateix lloc o si amb els impostos dels catalans l’havien posat més a prop de Madrit. Vaig tornar a sentir una fiblada una mica més intensta quan els meus ulls varen llegir: Perpignan, Castellón de la Plana, Valencia, Alicante i Mahón… Bon incentiu a la unitat de la llengua catalana. Malgrat aquests sotracs espirituals, la taquicàrdia es va alleujar i el cap se’m va aclarir definitivament. Em vaig asserenar, vaig veure un glop d’aigua marca Bonpreu, i vaig mirar per la finestra mentre observava el caos de les obres de l’AVE rapaz. La conclusió que passà pel meu cap fou instantània com el Nescafé que fan a Sant Gregori (i que per cert etiqueten amb swahili però no en català): SOM UN PAÍS DE FIRETA.

  1. Caram, Josep, me l’has fet tornar a mirar i tens tota la raó del món. Però fes el mateix que jo, torna-la a mirar i veuràs que l’agenda en qüestió és bilingüe total, com cada vegada més coses a la nostra administració. A la primer plana et demana el "pasaporte" i afegeix un nou accent obert a la "i" de permís.

    Però el millor ve més endavant, quan surt un llistat de "Hoteles nacionals" (literalment). Sí, sí, nacionals. Però de la nació que és una i grande i lliure només per a ells. No de la nostra. Així doncs, surten els "hoteles" d’Albacete, passant pels de Ceuta i Melilla (al Marroc també estaran contents) fins arribar als de Saragossa. Ho acaben amb un bonic llistat dels Paradors nacionals de turisme. Mira tu que bé.

    Res més, Josep. Que et vagi molt bé la nova etapa que comences i, si més no, ja ens anirem trobant en aquest bloc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!