El dret del consum des de Girona

Entro a l’estació de Passeig de Gràcia de Barcelona – bé, m’equivocava perquè jo no he sentit mai dir dins del tren mitjançant una boca humana d’algun personal de Renfe aquesta dificultosa expressió de tres paraules -. A la porta d’accés a les vies hi ha unes noies que t’atenen amb un indesxifrable castellà varietat dialectal de Guayaquil a les quals evidentment si et dirigueixes en català o no et miren o fan veure que no et senten. Tenen una gran feinada, reparteixen bitllets gratuïts per viatjar amb qualsevol tren de Rodalies, mentrestant l’altre català, és a dir, el català de segona que viu a comarques (com diuen els xaves) treu el seu bitllet que li costa la mòdica xifra de 147,70 euros al mes i el col·loca per la màquina perquè el deixi passar. Al mateix temps es pregunta si és idiota o el polítics que el governen són idiotes i li han contagiat la malatia. Mentre tots els usuaris de Rodalies van i vénen gratuïtament amunt i avall, ell i tots els de comarques – és a dir, els catalans de segona categoria – continuen pagant religiosament el bitllet. O sigui que queda molt clar i català que en aquest país es governa per a uns quants – els de Barcelona i Rodalies – i els altres que es fotin que per això viuen al mig de les vaques i van amb carro… Així es construeix un país…