Ahir a l’entrevista del programa Àgora de TV3, en Joan Puigcercós va estar molt bé, pel to i sobretot pel contingut. Va assenyalar un camí i l’esforç que cal fer per arribar a destí, molt clar i per damunt de l’efervescència gasosa del moment en que tot sembla senzill i imminent. Joan et desitjo una bona ascensió al vell Puigmal d’espatlla rabaçuda, tota una metàfora d’aquesta política independentista, afermada pas a pas, mirant el que trepitges i enlairant el cap de tant en tant per no perdre el rumb ni la visió d’un paisatge magnífic. Has triat un bon cim, una muntanya força democràtica, apta per a tot caminador, amb un camí ben marcat, encara que de pendent mantingut, només cal anar amb compte amb l’afrau del torrent de l’Embut que engoleix les aigües sota terra. I el cim és ampli – hi cap tothom- amb una cama a cada costat de la ratlla de la separació de les dues catalunyes imposada pels reis d’Espanya i de França al tractat dels Pirineus, ara fa 350 anys. I, abans del descens és obligada la mirada a vol d’ocell des d’aquesta atalaia enlairada per tal de fixar noves fites, nous cims que ens donaran més horitzons i perspectives.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Magnífica atalaya el Puigmal, sí señor. Desde lo alto se ve perfectamente la Cerdanya Reagrupada de Carretero. La Girona Convergente de toda la vida. Y a lo lejos, hacia el sur, se adivina -en dias claros- el territorio comanche poblado de antiguos cinturones rojos, impermeables a la palabreria barata del Puigcercós más preocupado por la imagen del “Polònia” y por evitar lo inevitable, que de los problemas reales de las personas.