Josep M. Cervelló
llibreta de camp
els guettos de n’Héctor López Bofill
Un escriptor,que es diu sobiranista, l?Hector López Bofill , ha escrit que al Baix Llobregat tots som Montilles i que tots els mals del país són perquè s?ha estat massa permissiu amb la immigració espanyola dels 60 i 70 que viu a Sant Boi, per exemple, com si fos Leganes o Dos Hermanas ( confeso que no sé on para Dos Hermanas), que l?Esquerra està massa acomplexada i que el pacte natural sobiranista és amb CiU i no esperar gaire del ?obrerisme espanyol?. No sé si corre gaire per aquí aquest Hector però el seu Baix Llobregat d?obrers dinant un entrepà embolicat en paper de diari en un descampat ja no existeix.
No existeix l?Espanya federal de les esquerres, ja ho sabem, però tampoc la Catalunya independent està a l?ideari del conservadurisme català. Aquests ?espanyols no assimilats? no estan sols en aquest univers espanyol construit al seu voltant: van a les botigues i els productes que hi troben, fabricats a Catalunya per empreses catalanes com Gallina Blanca, mai s?han etiquetat en català. No ha estat precisament la burgesia catalana la gran força per a la cohesió i la integració nacional sinó les classes populars catalanes en contacte directe, compartint els mateixos espais, com ara el Baix Llobregat, que han fet de Catalunya, malgrat tot, un sol poble. Com a mostra un botó: mireu les llistes electorals a les eleccions municipals darreres a Sant Boi i veureu que la llista on hi ha més barreja entre fills de la immigració espanyola i de famílies catalanes ?de tota la vida? és a ERC, que som orgullosament xarnegos i catalufos i tots i totes independentistes catalans. Ha existit una voluntat de guetto en la immigració andalusa o extremenya? Han volgut ser segregats en barriades de la periferia metropolitana per rebuig a la societat catalana? O això ha obeït a polítiques continuades des del franquisme, amb el suport de molts catalans? Recordeu els camps de concentració per a nouvinguts als pavellons de la fira a Montuïc o els barraquismes, fins i tot dins del mateix estadi d?atletisme mig abandonat a l?època. És més no hi ha hagut solució de continuitat entre la politica de ?casas regionales? del ministre Fraga Iribarne i les polítiques clientelars del PSC ?PSOE, que al Baix Llobregat, i a altres llocs semblants, han construït veritables teranyines socials que han volgut substituir el món associatiu de sempre, que acollia per igual sense classificar per origens. Clar que l?augment exponencial de població entre els 60 i el 1975 va ser tan incontrolat que va excedir el llindar d?acollida. Ho deia en Paco Candel i ho diu en el seu darrer llibre la Patricia Gabancho: cal interpretar, dins la mateixa epopeia social, la gent desplaçada per la fam del seu país i la població catalana que treballava a les mateixes fàbriques i vivia en els entorns on es va produir la màxima concentració de nova població, i que veia desintegrar-se tot el seu món i el seu paisatge sense poder fer-hi massa res. Compartir una hora a l?andana de RENFE de Cornellà esperant un tren de rodalies que no vindrà, forja més projectes de futur i més necessitat d?exercir el dret a decidir com a catalans que no apel.lacions a compartir una identitat que, si només es veu en el pla cultural o lingüistic, ja no és funcional en molts entorns, o a construir fronts patriòtics com si els interessos de la societat civil ?classe preferent? que només es mou quan li toquen l?aeroport, fóssin els mateixos de la gent que salta a les vies del tren desesperada d?arribar cada dia tard a la feina. Bona part d?aquests fills de la immigració segueixen parlant castellà als seus pares però ho fan en català als seus fills. Ho sé perquè són els meus veïns, els meus amics. Per cert, en Montilla parla en català a les seves bessones. Hi ha màxims dirigents de CiU que no poden dir el mateix.
A la foto els grallers i la colla gegantera de Casablanca, un barri d?immigració a Sant Boi. Els gegants representen un obrer d?una de les primeres fàbriques instal.lades als afores de Sant Boi i una de les noies d?un casalot de mala fama a peu de carretera que va ser una de les primeres construccions del barri.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tot això que dius està molt bé, però el tal López-Bofill milita en el mateix partit que tú i el que ell pensa ho pensen moltíssims militants del teu partit, qui sap si la majoria.
Ah! i per cert: Dos Hermanas es la segona ciutat més poblada de la província de Sevilla i té tants habitants com L`Hospitalet, però això, ni al pijo del López-Bofill ni a tú us interessa el més mínim, perquè com deia Unamuno: "detestan cuanto ignoran".
És hora de parlar clar, hi ha molts d’espanyols que exerceixen d’espanyols a Catalunya i que no integrarem mai. Gent aliena a aquesta terra, als quals alimenten el PSOE principalment, més que el PP. És una fal·lera pensar que aquesta gent són catans o que estimin la nostre terra.
aquest acadèmic no se si s’ha fixat en que la gran part de l’independentisme revolucionari del Baix Llobregat el conformem xarnegos de pura cepa o mitjos xarnegos, orgullosos de ser-ho i compromesos fins al final per la nostra terra -i la nostra classe. Potser en Bofill hauria de baixar un pèl més al carrer i allunyar-se de parlamentaris ben pentinats i de l’èlit que tant l’obsessiona
Tot això és molt bonic i els amics independentistes més desacomplexats que conec tenen qualsevol origen, perquè ser català és una opció individual, ho és qui vol i perquè vol.
I qui vol ser català al cinturó metropolità, on la immersió social en espanyol és total? De qui és culpa…de tots. Nostra, i d’ells. I com se sol·luciona?
Perquè si la catalanitat no és un objectiu, si no hi ha identitat per la què lluitar, en la que creure i per la que sentir-se orgullós, si ser català i integrar-se al país no significa res més que aclimatar-s’hi…si no hi ha identitat no cal lluitar per una entitat política. No cal, així de simple.
L’article d’Hèctor López Bofill és el millor que s’ha escrit en molt de temps a la premsa catalana. No desqualifica tots els habitants del Baix Llobregat ni molt menys. Jo mateix hi tinc parents. Però sí que és evident que a Catalunya hi ha guetos, gent que viu al marge de la realitat cultural catalana des de fa dècades, sota una òptica espanyolista. Només falta trepitjar una mica els carrers per veure-ho. I que Montilla ha intentat articular això políticament, i per tant l’ara president no té cap interès que es facin catalans culturalment parlant i surtin del gueto. Montilla viu del gueto.
Però no maura. Fins que no s’aboleixca com a minim l’obligatorietat del castellà a Catalunya otorgat pel decreto de Nueva Planta, no n’hi haurà res a fer. Ni per banda del pro-Hèctor Bofills i ni per banda dels anti-Hètors Bofills
Ja ho veus Josep Mª: la independència que propugneu exclou a milions de persones que no la volem. El problema es què fer amb nosaltres?. Alguns estan disposats a tirar pel dret (el fin justifica los medios), i d`altres com tú (una minoria dins l`independentisme) serien una mica més "respectuosos" amb els drets humans.
José Mª: La independencia sólo la quereis una minoria. Imponer vuestra razón a la mayoria traera desastres que nadie queremos. Como antiguo miembro del independentismo combativo (como os autodenominábais) sabes que la mayoria de catalanes deseamos la paz y el bienestar y continuar conviviendo, mejor o peor, con el resto de España. Si de verdad quereis la independencia lo que teneis que hacer es dejar el gobierno de la Generalitat y el del Ayuntamiento y pasar a la oposición, pues ni socialistas ni iniciativa ni PP ni CiU comparten vuestra locura. ¿O es que se esta demasiado bien en la poltrona viviendo del cuento?. Sed coherentes y haced com chirinacs. Y ahora no me sueltes ningún rollo tipo Gandy porque no te lo crees ni tú. La gente catalana es demasiado paragmática, y demasiado burguesa para renunciar a todo y liarse en una espiral de violencia y crispación.
escric per agrair el post del Josep Mª en relació a la qüestió dels conciutadans que van venir del sud, que subscric lletra per lletra.
Com es nota que en Josep Mª fa política de proximitat, amb un imponent bagatge teòric que sap combinar amb la pràctica diària, la de base i sempre compromesa, la que de veritat compta.
Moltes felicitats, necessitem pràctiques i discursos com els que fas!
Ricard Vilaregut