Josep M. Cervelló

llibreta de camp

14 de març de 2008
Sense categoria
2 comentaris

Homenatge al passat i reflexió per al futur

Demà inaugurem la plaça dedicada a Pere Carol i Cirera, alcalde de Sant Boi en l’època republicana. En Pere Carol i Cirera va ser un dels fundadors d’ERC a Sant Boi. A les eleccions municipals del mes d’abril de 1931, fou elegit regidor per la coalició d’esquerres formada per Esquerra Republicana de Catalunya i Acció Catalana Republicana. El 1932 ocupà el càrrec de secretari del Canal de la Dreta del Llobregat. El juliol de 1932 fou escollit alcalde de Sant Boi, càrrec que va mantenir fins al 27 de gener de 1934. Durant aquells anys també fou Jutge de Pau. En acabar la guerra, va patir quatre anys de presó a la Model (Barcelona) i a Carabanchel (Madrid). Fixà la seva residència a l’Hospitalet, on morí el 1970.

Amb ell, i amb el monument que properament instal.larem al capdamunt de la rambla homenatjant els santboians i les santboianes que van portar i defensar la República del 14 d’Abril de 1931, anem tancant el mandat que ens vam autoimposar el casal joan sardà d’Esquerra, de reivindicació de la generació republicana, una generació que va saber estar a l’alçada de les circumstàncies que li va tocar viure i que ho va fer amb decisió i valentia. Era gent que va anar a confluir en un projecte polític procedent de les entitats i de la vida ciutadana del Sant Boi d’aleshores i que amb la guerra i la repressió posterior va veure trasbalsada la seva vida a les presons, a l’exili o, a vegades pitjor, sota la pressió dels vencedors, assenyalats com a desafectes i subjectes d’humiliacions publiques. Esquerra ha fet una crida a assistir demà a les 12 h. davant dels nous jutjats, al final de la Rambla.

L’acte de demà arriba en un moment en que la gent d’Esquerra Republicana està fent una reflexió marcada pels resultats adversos de les darreres eleccions. No ens hem deixar portar pel circ mediàtic i tertulià, hostil ara i abans, ni pel cainisme ni pels personalismes que només són l’anècdota. La pregunta que cal que contestem no és si Carod o Puigcercós, la pregunta en termes polítics  és si l’independentisme ha de governar l’autonomia. En aquest debat si que m´hi trobareu ( ja he deixat apunts en aquest bloc anteriorment i podeu saber la meva opinió), si parlem de Carods, Puigcercós, Carreteros o Bertrans no m’hi veureu, això de ser regidor independentista dóna molta feina.  

A la foto en Pere Carol, quan era alcalde, inaugurant el c/ Francesc Macià

L’educació retrocedeix com a valor públic
29.01.2008 | 5.37
A Sense categoria
Recordant la Mary ara que els temps també estan canviant
18.09.2009 | 8.57
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Sí señor, buena reflexión.
    Celebro que plantees el debate en términos politicos. Lo que se ve desde fuera es lo contrario. Buen tema éste de si el independentismo ha de gobernar la autonomía. Parece una pregunta retórica, puesto que ya lo hace.
    Gobernáis más Ayuntamientos que nunca, con pactos con todo el arco parlamentario (incluido el PP). Gobernáis en els Consells Comarcals. Gobernáis las Diputaciones Provinciales (manda huevos !!!). Gobernáis la Generalitat donde además exigís el desarrollo y cumplimiento de un Estatut d`Autonomía en el que no creéis y al que pedísteis derrotar (igual que el PP).
    Recientemente habéis avalado la entrada en el partido del Sr. Héctor López-Bofill (otro que se pone el guión), personaje que sostiene que el Baix Llobregat es un gueto inculto e inadaptado al que hay que seguir marginando, pues no encarna las eséncias de la nación.
    Tú mismo le dedicaste un excelente artículo en tu Blog.
    En mi modesta opinión, lo que falla es el discurso. No se pueden tocar las campanas e ir a la procesión. O una cosa u otra. O sóis gobierno o sóis oposición. No se pueden querer dos mujeres a la vez… y no estar loco.
    Este es el debate de fondo. Ocuparse del dia a dia de los problemas de la ciudadanía, en función del peso que ésta te haya dado en las urnas, o bién trabajar desde fuera de las instituciones por esa independéncia mítica que ha de resolverlo todo. Querer hacerlo desde dentro es hacer trampas, jugar sucio, además de inútil, peligroso, irresponsable e infantilista. Si váis por el camino de la pureza de las ideas, el referente ha de ser Xirinacs. Si lo que queréis son las poltronas, el coche oficial, buenas nóminas, para acabar haciendo una gestión más bien mediocre, y además absorbidos por la maquinaria imparable de los socialistas (en las generales) o de los convergentes (en las autonómicas), si es eso, pues allá vosotros, pero como dice el chiste que ya circula por ahí:
    “en qué se parecen los de ERC a los funcionarios: 
    en que van de 8 a 3…”
    que vaya bien la reflexión. 

  2. Acabo de llegir un article molt i molt antic  sobre les 14 morts en les obres del TGV. No hi hauria alguna manera de contactar amb aquestes famílies per a donar a conèixer el món el que ha passat? És horrible! Les condicions amb què treballaven, com va explicar fa un temps una persona en el programa del Cuní, com en l’època de Franco. No es podria fer res? un llibre, no sé, alguna cosa. És espantós!

    Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.