Josep M. Cervelló
llibreta de camp
Dones sense Altaveu?
Ahir va haver el sopar dels premis de l?Altaveu d?enguany. El veredicte va ser aquest:
El jurat dels Premis Altaveu 2007 (format per músics, periodistes i professionals del món de la música) i l’organització del certamen han decidit premiar els següents artistes i iniciatives:
LA TROBA KUNG-FU. Pel ressò i l’èxit internacional del seu primer treball discogràfic, que els ha portat a ser un dels ambaixadors més destacats de la rumba catalana mestissa.
ÒSCAR BRIZ. Pel seu disc ‘Quart creixent’. És una de les veus rebels de la cançó d’autor al País Valencià. Textos compromesos amb la lluita intel·lectual, el sentit de la vida i una ideologia basada en el ‘viu i deixa viure’.
HACE COLOR. Per haver arribat al desè aniversari mantenint una política de compromís que els ha permès difondre propostes situades al marge de les institucions i els patrocinadors
PROMOTORA DE CONCERTS ARCO Y FLECHA. Per haver ampliat l’agenda d’actuacions a Catalunya amb una constant i potent programació de jazz d’avantguarda que ha deixat excel·lents actuacions en directe als escenaris del país
LES AUS. Per la seva llibertat i independència creativa. Al marge de la indústria discogràfica i dels mitjans de comunicació, cada concert és imprevisible i s’acaba convertint en una experiència única i irrepetible
FRANCESC PI DE LA SERRA. Per ser un cantant imprescindible per entendre la cançó al nostre país. És també el músic que, com un pagès en una terra poc agraciada, ha sabut llaurar-la per treure’n fruits a voltes saborosos, a voltes agres i a voltes difícils de pair
Al final de l?acte va haver la foto oficial amb tots els premiats, els membres del jurat i les persones que van donar els premis, en total un munt de gent dalt de l?escenari de Can Massallera. No sé si tothom se?n va adonar: tots eren homes, no hi havia cap dona, ni una, entre els premiats o els que havien repartit els premis. Feia estrany, fa estrany de pensar que les dones siguin absents de la creació musical contemporània. La paritat, la visibilització de les dones segueix sent l?assignatura pendent. ERC ha denunciat repetides vegades aquest tema, només el 5% dels carrers de la ciutat tenen noms femenins i la majoria són santes o verges. Als homes no se?ns demana tant per ser presents a la ciutat?
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I em pregunto: On estava la Presidenta Patronat de Cultura, Montserrat Mirabent i Coll ?
TORNA CAMACHO!!!
vull pensar en que no han caigut en el detall de la fotografia, vull pensar que la transversalitat de les polítiques de gènere a la què es van comprometre hi és per algun lloc, vull pensar que les dones participem de les rodes de premis més enllà d’aquells on només nosaltres podem guanyar (i.e.premis de literatura de dones), vull pensar…
p.s. gràcies per aquest comentari-denúncia. Quan s’adonaran que som i estem?
Paritat??? Parole, parole, parole…