Josep M. Cervelló

Portada de l’ABC. Aquí volien arribar amb la polèmica per a babaus sobre el cotxe del president del Parlament ( de Catalunya, és clar, perquè el cotxe del Bono no sabem com és, ni que té): Espanya desagnant-se econòmicament per mantenir una Catalunya, a qui li plouen els diners i encara demana, desagraïda, la independència. És un episodi més de guerra mediàtica, com els documentals (sic) de Tele Madrid demostrant que a les escoles catalanes els nens que no saben dir em dones el pa?, en català, a l’hora del menjador es queden sense dinar. El que és més patètic és la resposta automàtica i compulsiva d’algunes coristes locals, com alguns diaris (El Periodico) o algun polític com el conseller Saura, sempre atent a ser el primer en prendre posicions. El que passa és que els mags no poden treure del barret conills si abans no els han posat i s’esgota el termini per tancar l’acord de finançament amb el Govern del PSOE a mitjans de novembre, tal i com IC va “pactar” amb la vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, el passat mes d’agost. A canvi d’aquest pacte, Zapatero no va haver de comparèixer al Congrés per explicar per què havia incomplert l’Estatut català, que estableix que el nou model havia d’estar acordat abans del 9 d’agost. Ara, el secretari d’Estat d’Hisenda i Pressupostos, Carlos Ocaña, ha reconegut que abans del 30 de novembre no es tancarà l’acord. Ocaña ha insistit que “és una negociación a muchas bandas” i que estan negociant “con la Generalitat de Catalunya, pero también con otras comunidades autónomas”.

I tornant al cotxe famós. Per a cotxes tunejats, els de James Bond. Ningú s’estranya que un simple agent secret al Servei de sa majestat britànica, tingui cotxes equipats amb tota mena de gadgets caríssims i d’un sol ús. Déu salvi la reina!. Ningú discuteix que els caps de govern disposin d’avions propis o que les cases reials disposin de forfaits de per vida que recorden l’estil de viatjar dels ministres espanyols aquells del “gratis total”. Que Saura, un conseller “ecosocialista” (sic) es gasti 33 milions en decoració feng-shui de la seva nova seu, o que un antic conseller seu, Milà,  s’emportés la familia a fer viatges amb helicòpter pagat per tu i per mi, només va donar de si algun acudit que ja s’ha oblidat. Els cotxes oficials només són un problema si dins hi va algú d’ERC, fonamentalment perquè aquests no haurien de ser allà dins. L’ordre natural de les coses és que manin els de sempre, sols si poden o en sociovergència i no un partit independentista que vol anar més enllà de gestionar l’autonomia. Si cal desprestigiar la reivindicació d’un finançament just per Catalunya, què millor que surtir amb despeses extres al cotxe oficial del president del Parlament que, ves per on és d’Esquerra. ABC, la COPE i una cort ( en el sentit porcí de la paraula) de provincians acomplexats pels quals qualsevol ostentació de poder de les institucions catalanes és ridícula i innecesaria. Catalanofòbia i autoodi és una combinació letal que ha marcat molts dels moments més paralitzants de la nostra història i el remei ha de ser la determinació més enllà de l’optimisme, un discurs valent i desacomplexat i grans dosis d’acció política marcada pel contacte social més directe. No sé si la decisió presa al Parlament de renovar la flota de vehicles va tenir en compte la situació económica actual. Sé que molt sovint es fan despeses de representació més pròpies del tarannà de la dreta que no han estat qüestionades per les esquerres quan arriben al poder, ja sé que deu haver més d’un polític amb mentalitat de “nou ric”, però el linxament com a instrument polític és inacceptable i amb la gent d’Esquerra, sigui ara en Benach, com abans va ser amb el Carod no pot ser gratuït.  Estic totalment en contra de la decisió d’Ernest Benach: No hauria d’haver fet desmuntar ni un sol dels elements que fan que el seu cotxe oficial sigui una eina més per a la feina, a l’alçada de la segona autoritat del país. Del meu país.