Josep M. Cervelló

La notícia es va escriure ahir: ?Aquest dimecres, 25 d’abril, a les 11h a l’Ajuntament de Sant Boi s’ha signat el conveni per a la constitució d’un Consorci Urbanístic amb la Generalitat de Catalunya. Aquest consorci a parts iguals s’encarregarà especialment de la urbanització dels solars propietat de Fecsa i de l’Exèrcit. Han signat el conveni l’alcaldessa Montserrat Gibert, i el conseller de Medi Ambient i Habitatge Francesc Baltasar en nom i representació de l’Incasol.?

És la versió 2007 d?una altra notícia llençada als quatre vents, amb banderoles i paella popular servida per l?ajuntament per celebrar que ?Ja teníem la caserna militar?. Això era l?any 2003 i, precisament també a 15 dies d?iniciar la campanya electoral municipal.

Però quina és la notícia ara?. Que la Generalitat i l?ajuntament han signat un conveni per quan el ministerio de defensa s?avingui a cedir els terrens a la ciutat es puguin urbanitzar. No hi ha dates perquè el ministerio encara no ha dit res. Aquesta pretesa notícia va ser acordada i aprovada en el ple municipal fa una colla de mesos i el que s?ha fet ara és cercar un cop d?efecte preelectoral del govern municipal, auxiliat pels seus amics del departament de Medi ambient i Habitatge.

Des d?ERC seguim mantenint la mateixa posició que ens va portar amb la pancarta a la porta de la caserna, tot reivindicant la seva cessió a la ciutat i reivindicant un Sant Boi sense barreres. Ens van voler acompanyar en aquell dia, ja llunyà, diputats del Parlament de Catalunya.

Per si de cas vull recordar que el ministerio és un ens públic, com l?ajuntament i que la urbanització de la caserna serviria per a fer polítiques públiques d’habitatge, entre altres coses. Si tothom és administració pública i si el que es vol fer allà són polítiques públiques d?habitatge, la cessió no ha de ser un negoci per a uns i un mal negoci per a la ciutat. No es pot demanar que els hi proporcionem una nova caserna i alhora que treguin rendiment econòmic de la urbanització. L?ajuntament ja va requalificar els terrenys, sense tenir-los, passant-los d?equipaments a edificables, és a dir va augmentar el preu. Potser també cal recordar que aquells terrenys havien de ser per a la Unió Esportiva Santboiana i que l?exèrcit, els va adquirir, en plena postguerra, a un preu molt ventatjós ( ja m?enteneu, va fer una oferta a la qual no se li podia dir que no, a l?estil del Padrino).

Ara ens conviden altra cop a paella però en fa l?efecte que l?arròs està covat.