Vaig poder viure mobilitzacions intenses de l’ecologisme naixent a Catalunya els anys 70-80, especialment contra les nuclears ( Marxa antinuclear, etc) i les promogudes per la Taula Antinuclear i Ecologista i sempre he tingut una enveja militant per la capacitat mobilitzadora d’una entitat com el GOB (grup ornitològic balear)  en la defensa del territori de les Illes. Un grup que, com ens deia un representant seu aquest cap de setmana a l’Escola de tardor d’ERC dedicada a la sostenibilitat ambiental, ha hagut de passar de dedicar-se a empaitar ocells a haver d’empaitar "pájaros". Ara , a Catalunya, una plataforma nascuda en el debat estatutari per defensar el dret  a decidir, ens convoca a defensar un territori portat a la fallida per la manca d’inversions en infrastructures viàries i transport públic. Si algunes organitzacions sindicals majorìtàries i altres entitats de la trama social volen mirar cap una altra banda ja s’ho faran i ja explicaran quins interessos serveixen. Si algun partit no vol acudir perquè practica una política sucursalista i no vol posar en evidència la política d’estat practicada contra Catalunya durant decenis, ja s’ho faran. Tampoc no hi eren el passat 18 de febrer a la gran manifestació convocada també per la Plataforma pel Dret a Decidir i vam ser molta gent al carrer. I ara també ho serem, molta gent i diversa, amb el mateix sentiment que cal un nou model i que cal dir Prou!.