El dia 25 de maig 2012 vaig enviar el següent escrit a la secció d’opinió del diari Ara i no l’han publicat ni m’han dit ni ase ni bèstia. He pensat que era l’ocasió de començar a escriure coses en aquest bloc que fa temps que vaig obrir però que encara no havia estrenat pràcticament. Aquí ho teniu:
——————————————————————————————————————————
Estic bàsicament d’acord amb l’essència de l’article de Toni Soler, “La llengua dels ministres” del passat dia 20, (copiat al bloc “articles sobre la llengua“) però que s’hagi d’actuar donant força de llei a allò que ja és una pràctica realitat no és una raó suficient. Quantes “pràctiques realitats” són rebutjables? No és una “pràctica realitat” que els únics que paguen els impostos són els treballadors assalariats? No és una “pràctica realitat” que la minoria rica de tot el món, és cada dia més rica i la resta cada dia més pobre? No és una “pràctica realitat” la discriminació de la dona, el racisme, les desmesures en armament, el poder de les farmacèutiques, etc? També és una “pràctica realitat” la mort d’una llengua del planeta cada dues setmanes.
Totes aquestes “pràctiques realitats” només porten a la degradació i la mort de llengües condueix, en última instància, a la desaparició de la humanitat. Ja sabem que és difícil resoldre aquestes “pràctiques realitats” negatives però això no vol dir que les hi hàgim de donar força de llei. L’anglès és la llengua del poder econòmic i ens han fet creure que és important que la parli tothom. Oficialitzar l’anglès és una mesura tant necessària com salvar els bancs, causants de la crisi, amb els diners dels imposts que paguen els de sempre i igual de necessària que les retallades en educació i sanitat que afecten a les mateixes persones i necessària també com la reforma laboral que està incrementant els EROs afectant també a la mateixa gent. Encara que no ho sembli, tot forma part del mateix paquet, el de la dominació d’una minoria, i la imposició de l’anglès és una mesura empobridora i contrària a la diversitat lingüística.
Adoptar l’anglès com a eina per comunicar-nos amb Europa i amb el món no és una bona mesura perquè discrimina culturalment i econòmica les persones i els pobles que no tenen aquest idioma com a propi. L’economista suís François Grin en estudis sobre “economics of language“, diu que el negoci de l’anglès té una quota superior a l’1% del PIB del Regne Unit (més de 10 mil milions d’euros) i als EEUU equival a quasi la meitat del seu pressupost en recerca i formació (uns 16 mil milions de dòlars). Una altra cosa seria dir que mentre que la situació actual de domini es mantingui, no tenim cap més remei que sobreviure com puguem –realitat inevitable– però això de que donant un rol a l’anglès serem un país més fort i atractiu la veig només com una frase per quedar bé amb els “progres”.
Hi ha propostes molt concretes per a treballar en contra de tota la disbauxa de “mesures necessàries” i el que ben segur que ens faria un país més fort culturalment, seria que aprenguéssim bé la nostra llengua i les llengües dels veïns més propers com ara l’occità, que a més és oficial al nostre país i ben poc se’n parla. Com a llengua internacional hi ha la proposta d’usar una llengua neutral construïda sota el principi de la simplicitat i basada en la necessitat i la suficiència. Amb això es donaria el primer pas per a fer de les relacions internacionals unes relacions normals i llavors cada poble podria desenvolupar-se amb normalitat amb la seva llengua, sense l’estrès que representa voler dominar les llengües que ens dominen.
Molts pensadors han escrit sobre aquesta qüestió, per exemple Salvador Giner, que va dir: “Cada comunitat posseeix una imatge del món i una constel·lació de valors que pot diferir profundament dels d’altres.” i sobre això,
aquí hi ha uns pensaments d’aproximació.
Només hi ha una llengua digna de fer que tots els homes i nacions s’entenguin ja que per això fou creada y, com remarcava el seu inventor, el Dr. Zamenhof, era una llengua que no pretenia suplentar-ne cap altre sinò ésser un pont entre cultures. oferint una gran eina de comprensió que no hem estat capaços d’utilitzar.
This Sunday’s ARA will be bilingual / L’ARA d’aquest diumenge serà bilingüe
In a special edition, the newspaper will review the state of our country’s knowledge of English, and it will do so…in English! The headlines of some articles will be in English (although the translation will be underneath). / El diari repassarà l’estat del coneixement de l’anglès al nostre país en un dossier especial i ho farà… en anglès. Els titulars d’algunes notícies seran en aquesta llengua (tot i que hi haurà la traducció a sota).
Are you ready to read this Sunday’s ARA? Take this test and see / Estàs preparat per llegir l’ARA de diumenge? Aquí tens aquest test. Fes el del teu nivell! ARA-Test d’anglès
Recomano llegir el següent post i tindreu una visió més de tota la qüestió: Carta al ministre Wert
1/jul./2012