Quan es produeix un desequilibri en un ésser viu, el seu sistema immunitari és l’encarregat de reequilibrar-lo i si no es troba en condicions de fer-ho l’ésser mor. L’aparició del Patriarcat la podríem comparar amb un desequilibri en la salut del planeta Terra. Els anys 60 vaig llegir en una revista Selecciones del Reader’s Digest que l’espècie humana era el càncer de la biosfera. Va ser Alan Gregg, qui ho va diagnosticar el 1954 i ho va publicar el 1955 en el document A Medical Aspect of the Population Problem. Science 121(3,150): 681-682. El 1990 en un article a El País ho diu Jesús Mosterín i en Jorge Riechmann, el 2012, hi aprofundeix canviant “espècie humana” per “economia capitalista”.
A la presentació del projecte de divulgació cultural Europa indígena, diu que “… Les troballes arqueològiques dels darrers anys demostren que la cosmovisió indígena europea, aquesta cosmovisió primigènia, que reuneix valors contraposats als de l’anomenada cultura occidental, va tenir el seu origen en el Paleolític Mitjà amb la cultura neanderthal, l’univers simbòlic (pintures rupestres, enterraments rituals, eines, forma de vida, …) es va fusionar posteriorment amb la cultura de l’Homo sapiens durant el Paleolític Superior, que al seu torn va evolucionar i va seguir desenvolupant en el si de la cultures agrícoles preindoeuropeas del Neolític i l’Edat de l’Bronze. Aquest immensíssim període històric va ser finalment interromput amb el començament de les invasions indoeuropees, unes cultures que van portar una nova forma de comprendre el món, l’estructura fonamental de la qual (jerarquització social, patriarcat, militarització, etc ,.) es perllonga fins als nostres dies.”
L’origen del Patriarcat, des del meu punt de vista és el que Yuval Noah Harari anomena la Revolució Cognitiva descrita a partir de la diapositiva 11, que al meu entendre coincideix amb la hipòtesi sobre l’origen dels sistemes de dominació i crec que aquest fet és el de l’inici del càncer de la biosfera exposat en el paràgraf anterior.
“La forma d’entendre el món d’aquella Europa primigènia era a l’antítesi dels valors culturals que avui imperen en l’anomenada Civilització occidental i el seu coneixement ens permet qüestionar obertament les hipòtesis oficials sobre com va ser l’originària naturalesa humana. Els pobles preindoeuropeus, pràcticament invisibles en el relat oficial de la prehistòria, són un referent cultural fonamental perquè els europeus ens retrobem amb les veritables arrels de l’arbre dels nostres avantpassats i representen una finestra cultural imprescindible per la qual les noves generacions han de treure el cap per poder reinterpretar el nostre present i caminar cap al futur.”
Com s’ha desenvolupat aquest càncer?
La parella i la mal anomenada monoparentalitat són un ivent del Patriarcat. Cal desenvolupar els valors humans basat en l’ajuda mútua que existia en la societat prepatriarcal des del paleolític superior, fa més de 30.000 anys.
Estendre l’ordit: “Sovint s’utilitza una metàfora per parlar de les relacions que estableixen els éssers humans i es diu que conformen el teixit de la societat. En virtut del paper que ha exercit la dona […] podríem dir que és l’ordit o recte del fil ; el conjunt de fils paral·lels que es col·loquen en el teler per començar el teixit. És el primer pas del procés, sense el qual no podrien produir-se els altres. D’altra banda és la direcció del teixit que posseeix major resistència […] l’home en entrar en relacions específiques amb la dona, conforma la trama. El teixit, aleshores, és una funció d’enllaç correcte d’ordit i trama, estructura que és producte de la inserció d’una direcció en l’altra. ” Martha Moia, El no de la niñas.
No es pot arribar a el plaer si no és des del desig, des de l’emoció interior. Aquesta senzilla idea, si tinguéssim una altra cultura, seria òbvia perquè brolla de la saviesa de la vida, i eliminaria la incertesa, el desconcert, la por davant la qüestió sexual que acompanya l’adolescència. Els humans som éssers que necessitem un altre per a satisfer les nostres emocions.
Simbiosi: Fet de viure dos organismes diferents associats o units més o menys íntimament, habitualment amb benefici recíproc.
En el minut 29:15 de l’Extra Tabús es dona una definició del Poliamor prou interessant: “El poliamor, …, és prendre consciència de qui ets, què necessites i no demanar-li a una única persona que et satisfaci totes les teves necessitats: sexuals, intel·lectuals, socials, econòmiques, afectives, etc. i t’has d’envoltar d’aquelles persones que t’oferiran allò que necessites i tu els oferiràs el que pots oferir i elles necessitin; demanar-li tot a la mateixa persona és ciència ficció i acabar malament.”
Casilda Rodrigáñez diu: “Crec que l’estesa de l’ordit serà l’estrella Polar també per a nosaltres, i no només per a ells, ja que ens obligarà -ja ho està fent- a fer recular als egos enfront de la força de el desig de complaure i aplacar les criatures desitjoses , per satisfer els seus desitjos saciables pels nostres cossos, i a negociar tot el negociable en aquest món. L’estesa de l’ordit ens emplaça a dissenyar estratègies de supervivència en el món que deixin el major marge possible per caminar cap a aquesta complaença; a dissenyar formes de convivència i d’ajuda mútua, entre dones, i entre homes i dones, per recuperar l’espai i el temps de la complaença de les criatures, de la sacietat dels desitjos saciables.
La simbiosi i l’associació de les formes de vida és la definició mateixa de la vida. El que va dir Kropotkin fa molts anys, avui la biologia cel·lular, la microbiologia i la genètica ho han confirmat.
Sovint això es rebat posant exemples d’animals que lluiten entre si i es depreden. Però la depredació no és un fenomen sistemàtic ni és la substància de la vida, com ho és l’associació. Són dos fenòmens que no estan a el mateix nivell ni són comparables. Per exemple, un animal és tot el mateix associació de cèl·lules, de teixits i d’òrgans; el seu origen, la simbiosi de dues cèl·lules reproductores, és associació; el seu creixement, és a dir, la seva supervivència, fins a ser animal adult, depèn també de l’associació. És a dir, que la vida és associació i no és lluita; la lluita és un fenomen relatiu, no bàsic.”
I segueix de la pàg 50 a la 54 de El assalto al Hades
Cal aprofundir/investigar/estudiar les relacions de la família àmplia prepatriarcal. I també en l’estudi del sexe fins el punt que descobrim els errors actuals de domini. El desig de satisfacció del plaer no té res a veure amb el domini ni amb els cànons de bellesa imposada per domini i negoci. L’intercanvi/troc/barata s’ha d’eliminar. Tot és de tots amb poliamor. Cap recel amb ningú. Aprofundir en totes les diversitats. El Neolític i la propietat privada versus el bosc d’aliments. No necessites la Renda Bàsica per fer el que vulguis, sinó un grup familiar que t’estimi.
Cal revisar totes , TOTES les creences actuals: cal viure en comunitat: És supercomplex però és l’única solució. Hem d’aprendre a DONAR-HO TOT -> DONAR-NOS.
GRUPALITAT vs EGO
POLIAMOR vs REVOLUCIÓ
Tot des de les percepcions múltiples: Si t’enfades és que no ho perceps correctament.
TRANSFORMACIÓ INTEGRAL PER AMOR
No cal convèncer ningú. Cal anar fent en positiu. Allò que no funciona no és culpa de ningú. Allò queno ens surt bé ho hem de reaprendre i demanar ajuda. El que no ens agrada no se soluciona enfadant-nos. Si no ens comprenen no cal insistir; és que no és el moment. Si no comprenem allò que comprèn la majoria, o el que diu un “savi”, relaxem-nos i meditem.
POTSER molt del que necessitem per corregir els errors (CANVIAR LA SOCIETAT) ja ho tenim: CAL QUE APRENGUEM A DESCOBRIR-HO.
ACTIVEM-NOS EN EL VOLUNTARIAT.
SI ENS EQUIVOQUEM, CORREGIM.
-> SEGUR QUE DESCOBRIREM QUE HI HA MOLTA GENT COM NOSALTRES.
POTSER CAL DEIXAR D’ESCRIURE I ACTUAR EN EL SENTIT DEL QUE ACABO D’ESCRIURE!
https://www.suarra.com/1%C2%AA-parte-el-paleol%C3%ADtico-y-la-naturaleza-humana-arcaica/ll-el-principio-femenino/38-la-libido/
https://www.suarra.com/1%C2%AA-parte-el-paleol%C3%ADtico-y-la-naturaleza-humana-arcaica/ll-el-principio-femenino/53-las-tareas-femeninas-en-el-clan-paleol%C3%ADtico/
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.
Què vol dir “tornar a la normalitat”? Tornar al món anterior al covid-19? Doncs no! Perquè la «normalitat» no va funcionar. Construir el nou món? Desafiant la història? Quina història? Confinats, sense fer res, ha representat «actuar». És assenyat deixar el futur en mans ximples? Tocarà desconfinar la «mandra». I haurem de fer molta feina: baixar dels avions, reconciliar-nos amb el Leberon (Occitània), deixar els combustibles fòssils a la terra, renunciar als quatre filets setmanals i al sushi del dissabte. Agafar la bicicleta, apagar els llums i les pantalles quan no es necessitin i reconnectar amb els vius. No crec que haguem de ser inquiets, ni indignats, però si conscients, amb consciència ecològica, d’acord amb el que era la VIDA abans del PATRIARCAT. I això no és gens fàcil. Què vol dir «salvem el planeta», «protegim el medi ambient», com si no en forméssim part, igual com tot el que hem exterminat? Som natura i si desapareix desapareixerem amb ella. Si al final del «confinament» tanquem el parèntesi per tornar al cercle infernal que va fer possible tot això, haurem perdut. Ho hem d’intentar però hem de saber exactament què cal fer i és imprescindible conèixer les causes que ens han fet arribar a la situació actual.
o-o-o-o-o-o-o- o-o-o-o-o-o-o
Parlem de l’Ego:
Per què tinc la necessitat d’escriure les meves memòries? Per alimentar l’ego? Escriure determinats llibres alimenta l’ego? Potser per això existeixen els anònims de bona fe? I escriure que has esborrat tot el que havies escrit, memòries incloses, què significaria? Potser això encara alimenta més l’ego?!
Fer l’exercici d’esborrar la Història ens alliberaria? Podria ser això la solució de la Sostenibilitat? La cura del càncer de la Biosfera? En última instància … tot el Saber és EGO … GLOBAL?
I les dones? Quantes autores hi ha als clàssics grecs? N’hi ha i les han amagades, si! Però n’hi ha moltes menys que d’homes; pot ser que les dones no tinguin ego, o almenys no tant com els homes?
Això em fa pensar en el que vaig escriure (cap al final de l’article) del Jordi Griera, que deia allò d’«el “jo” que un dia va construir el nostre cervell per a protegir-se de l’entorn». i del que va dir J.J. Bachofen,de la qualitat i la funció social i civilitzadora de la libido maternal a les primeres societats humanes; … la fraternitat, la pau, l’harmonia i el benestar d’aquelles societats de l’anomenat Neolític a la Vella Europa, procedien dels cossos materns, del que és maternal, del món de les mares.
En aquella societat ningú s’havia de protegir de l’entorn i per tant l’ego no existia. Si avui aconseguíssim una societat com aquella, algú escriuria les seves memòries?
Meditaré més sobre això i de moment no tant sols no esborraré res sinó que aniré completant les memòries que ja tinc escrites. És que esborrar-ho tot em fa cosa… i potser no cal, pel que diu el llibre del Jordi Griera que tracta dels Valors Humans com a nexe d’unió de les dues consciències, l’Orgànica, la de cada persona, que fa que vulguis escriure les memòries i la General, que potser no les necessita.
o-o-o-o-o-o-o- o-o-o-o-o-o-o
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!