Des de la Plana

Josep Usó

9 de gener de 2022
0 comentaris

Tornar a la normalitat.

Ací s’acaben les vacances de Nadal per als alumnes i aquests han de tornar a la normalitat. Classes presencials. Mentre, la variant òmicron s’escampa de mala manera. D’altra banda, encara no és senzill trobar tests ràpids a les farmàcies. Ni aquestes poden fer encara els tests. Els sanitaris de l’atenció primària estan esgotats. I aquells malalts de qualsevol altra cosa que no siga la COVID19, continuen amb menys atenció de la que se suposa que els ha de proporcionar el sistema. Danys col·laterals. Al País Valencià, les bosses de treballadors de la Sanitat estan buides. Però aquestes bosses, sembla que no s’actualitzaran fins el març. Per això els sanitaris de plantilla han de augmentar els torns i multiplicar-se.

Això, sense tindre en compte que, des del començament de la pandèmia les autoritats polítiques sanitàries, des d’aquell ministre de Sanitat que no sabia res del tema (el senyor Illa, no sé si el recorden) fins el darrer conseller, no han demostrat gaire competència. I el que mai han fet ha sigut fer cas dels experts. Probablement perquè moltes de les mesures que proposaven les persones que n’entenen d’epidèmies els semblaven cares o, i això seria pitjor, perquè ni tan sols les han enteses mai. Això però, no ha comportat cap dimissió. Després de desenes de milers de morts i d’un nombre encara major d’afectats greus, després de tindre una economia destrossada, no recorde cap cas de dimissió de cap polític relacionat amb el tema. A tot estirar, algun cessament quan perillava el cap del responsable de rang superior.

Total i per acabar prompte. Demà, tots els alumnes tornaran a classes presencials. I els alumnes d’una mateixa classe no caldrà que facen quarantena mentre no hi haja cinc positius (o més) a l’aula. I els transports públics continuaran com sempre: els trens de rodalies de València a Castellò, només els que no se suprimisquen i embotits. I allà on hi haja metro, ben ple. Tot això, mentre amb la pujada del preu del gas, moltes empreses ceràmiques comencen a plantejar-se dificultats serioses per a continuar treballant.

Entenc que, des de dalt, ens envien missatges que ens permeten distreure’ns d’una realitat que no és precisament engrescadora. D’ací que hi haja tant d’interès en que tots parlem castellà, per a ser solidaris amb aquells que no entenen el valencià. O que el mercat de fitxatges d’hivern del futbol acapare titulars i temps als telenotícies.

Mentre, no sé si vostès se n’han adonat; però els metges i els infermers i infermeres que ens atenen, cada vegada són més vells (de mitjana). I els més joves són estrangers (molts, romanesos o sud-americans). Això es veu que passa perquè els joves, com saben idiomes, se’n van a treballar a altres països, que els paguen millor i també els tenen millor considerats. En aquell país que presumia d’un dels millors sistemes sanitaris del món, ja es veu el llautó. I del sistema educatiu, ja en parlarem un altre dia,

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!