Les lleis injustes reclamen insubmissió. Les primeres referències a aquesta legítima acció de resposta, ja es troben a l’obra de Sócrates quan incita a prendre consciència de la injustícia com a primera passa per a desobeir-la. A partir d’aquella crida, la història ens alliçona amb exemples prou coneguts, com el cas de Galileu o, ja a la meitat del s. XIX, el cas paradigmàtic d’Henri David Thoreau, autor de “La Desobediència Civil”, on alimenta la resistència individual front a les injustícies dels governs. Tancat a la presó per negar-se a pagar imposts a un estat que mantenia l’esclavitud, l’obra de Thoreau va influir durant molts d’anys sobre les següents generacions. Entre d’altres, fou la referència de Tolstoi, Ghandi, Bertrand Russell i Luther King. La frase d’aquest darrer, és prou entenedora: “Una persona que infringeix qualsevol llei que la seva consciència li diu que és injusta, en el fons expressa un gran respecte per la Llei i la Justícia.”
Ahir, a la manifestació de Barcelona, el crit a favor de la INSUBMISSIÓ va esdevenir un clam a la resistència contra les imposicins injustes, siguin de Wert, siguin de Bauzá.
Vg.- http://www.directe.cat/noticia/354280/desobediencia-ja-un-clam-de-la-manifestacio-somescola14j-vagadefam
Atentament