Jaume Sastre. Vaga de fam (08.05-14-16.06.14)

Deixar morir una persona quan ho pots evitar et converteix moralment en assassí. Si pel teu càrrec públic tens obligació de fer-ho esdevens un delinqüent fins i tot davant la justícia.
Jaume Sastre s’ha retirat de la vaga de fam. Ha dit téntol. Ha declarat un compàs d’espera. Ha vinclat la seva caparrudesa. S’ha estret un ou. Perquè no és un suïcida. Perquè estima la vida. Perquè creu en la causa per damunt el seu amor propi i les temptacions imbècils d’heroismes inútils. Perquè escolta la família i els amics. Perquè fa cas de la gent sensible i de bona voluntat que li han suplicat, amb un ai al cor i llàgrimes als ulls, que no posàs en perill la seva salut per rompre les banyes a un cabró.
Bauzá ha disposat de 40 dies amb les seves corresponents nits per fer un gest. Per aixecar el telèfon i dir una paraula. Per enviar a Sa Casa Llarga, amb traïdoria i nocturnitat, el seu xofer portant un billetet en castellà. No tan sols no ho ha fet, sinó que ha blasmat i perseguit els membres històrics del seu partit que s’han atrevit a demanar-li audiència.
Bauzá no podia proclamar més clar i llampant el seu sentir: que es mori aquest ca catalanista, roig i separatista. Que se mori, ha pensat. Que es mori, ha dit als seus llepes; que es mori, ha esbombat davant tothom.
Allò de “ha posat en perill la seva vida perquè ha volgut” en boca de qui ha jurat ser protector de la salut privada i pública de tots els seus governats, no val ni per excusa de mal pagador.
Anava a escriure “si un fill seu intentàs tirar-se d’un quint pis, no aniria  a cercar na Maria per sa cuina, ni si està sà o està foll. El salvaria. I prou. Però llavors he pensat que el nostre psicòpata messiànic no té fills. Quelcom li ha d’agrair la humanitat.
Si organitzàssim un referèndum amb una sola pregunta -creus que Bauzá l’hagués deixar morir?- el sí trauria majoria absoluta. Bauzá seria declarat assassí per aclamació popular.
Aquests dies, els vents de la història ens han portat fetors ofegants i esgarrifoses del clot de fems del franquisme. Val la pena repassar a la biblioteca alexandríaca d’Internet el capítol dels darrers afusellaments de Franco. Són massa les coincidències per no sentir un esglai de pànic al cor i a l’esperança. 
Ha quedat patent i demostrat. Ens podem suïcidar tranquil·lament. L’autoritat competent no tant sols no ho impedirà, sinó que ens proporcionarà el verí per fer-ho. Podrem comprar les pastilles letals a la farmàcia de Marratxí. L’honorable president de Balears ens les vendrà en persona. Té permís dels jutges.