Jaume Sastre. Vaga de fam (08.05-14-16.06.14)

M. ANTÒNIA MUNAR, TRES ANYS EMPRESONADA VÍCTIMA DEL TRACTE DISCRIMINATORI I SELECTIU DE LA JUSTÍCIA COLONIAL

Diumenge 24 de juliol va fer tres anys que l’ex presidenta del Consell de Mallorca i del Parlament de les Illes Balears, M. Antònia Munar, va entrar a la presó per ordre del màxim responsable de la justícia colonial a les Illes Balears, Diego Gómez Reino. Des de feia anys, M. Antònia Munar, era un objecte de caça major per part d’EL MUNDO, les clavegueres de l’estat, la justícia espanyola d’ocupació i el jutge Gómez Reino no va esperar ni tan sols que la sentència fos ferma per tancar-la a la presó.

Durant aquests tres anys han passat un reguitzell continuat de coses que han fet que moltes persones hagin obert els ulls davant la diferència de tracte per part de la justícia i la policia espanyola a les ordres del PP-PSOE, entre el tracte donat als dirigents d’UM i UM com partit, i el concedit als dirigents del PP (Cas Gürtel, per exemple) o del PSOE (afer dels ERE d’Andalusia, per posar un altre exemple). Ara coneixem fil per randa les converses entre el ministre de l’interior del PP, Fernández Díaz, i el jutge del Alonso però no coneixem les converses que, al seu dia, va mantenir el ministre Rubalcaba amb policies, periodistes, jutges i fiscals per linxar i destruir políticament UM. Durant aquests tres anys tothom ha vist com els mateixos fiscals que es van acarnissar amb UM després s’han tornat en advocats defensors d’una Infanta d’Espanya. Moltes coses han passat durant aquests tres anys i res no ha passat de bades. Durant aquest temps tothom ha vist quin pa dóna la justícia colonial i si algú encara es nega a acceptar l’evidència irrefutable dels fets, idò que ho demani al jovent mallorquí condemnat per protestar contra Bauzá a Bunyola, dins la seu de la Conselleria d’Educació i Cultura, etc.

Maria Antònia Munar va entrar a la presó, dimecres dia 24 de juliol de 2013, exactament a les 15.37 h. Aquest fet va ésser la culminació d’un procés de persecució que va durar anys en el qual van estar implicats tots els ressorts de l’estat conxorxats amb determinats mitjans de comunicació a les ordres de Madrid com EL MUNDO o DIARIO DE MALLORCA, per exemple. El judici paral·lel que es va organitzar en base a proves “fabricades” i a filtracions interessades de policies, jutges i fiscals als “periodistes” còmplices fou tan brutal i continuat en el temps que va aconseguir –transitòriament, això sí– l’objectiu perseguit: provocar un estat de terror dins la societat illenca i deixar-la en estat de xoc i sense capacitat de reacció.

El calvari de Maria Antònia Munar dins la presó espanyola ja dura tres anys. Dia 24 de juliol de 2013 molt poques persones van mostrar cara públicament per l’ex presidenta de Mallorca i del Parlament de les Illes Balears i van denunciar la diferència de tracte per part de la justícia colonial (http://www.mallorcadiario.com/el-lobby-protagoniza-una-prot…

). Crec que Munar és la persona que ha patit i encara pateix el procés de persecució polític i mediàtic més intens i perllongat en el temps a Balears durant els últims 50 anys. El desembarc del sicari de Pedro J. Ramírez, Eduardo Inda, a les colònies d’ultramar l’any 2002 fou l’inici de la cacera despietada, que va comptar amb la col·laboració interessada i vergonyosa d’alguns polítics mallorquins, dins i a fora d’UM, adversaris de Munar però que tots plegats es van beneficiar del Pacte d’UM amb l’esquerra el 1999 i el 2007; i que encara avui continua amb la negació a M. Antònia Munar de drets elementals que tenen els presos, indistintament que si són presos polítics o presos comuns.

El temps posa tothom al seu lloc. El calvari de M. Antònia Munar no ha acabat i la capacitat de resistència de qualsevol persona té, al final, un límit. A hores d’ara, una cosa està clara: M. Antònia Munar és una dona valenta a la qual amb tres anys de xantatges i d’empresonament els inquisidors espanyols no han aconseguit fins avui doblegar-la perquè signi un escrit d’autoinculpació. De fet, convé recordar una i altra vegada que, fins al dia d’avui, M. Antònia Munar ha estat condemnada sense proves i només en base a declaracions d’altres imputats que prèviament havien pactat amb la fiscalia.

Estic convençut que algun dia –més prest que molts es pensen– els pobles de Mallorca tendran un carrer important dedicat a M. Antònia Munar i en molts indrets de l’illa hi haurà plaques i monuments que enaltiran la seva obra i la seva figura. També estic convençut que no passaran molts d’anys en què comencin a publicar-se llibres dedicats als botxins i als col·laboracionistes, instigadors i autors materials d’aquesta injustícia.

protesta-lobby

Reproduït

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!