Jaume Sastre. Vaga de fam (08.05-14-16.06.14)

W. E. Henley: "Som l'amo del meu destí. Som el capità de la meva ànima"

24 de juliol de 2017
0 comentaris

‘LA VANGUARDIA’, EL DIARI FRANQUISTA DEL “CONDE JAVIER DE GODÓ”

‘LA VANGUARDIA’, EL DIARI FRANQUISTA DEL “CONDE JAVIER DE GODÓ”: DES DE GALINSOGA (1959) ALS MÀRIUS CAROL, ENRIC JULIANA, LOLA GARCIA, GARCÍA PAGÁN… D’ARA MATEIX

La mort de Mn. Josep Maria Aragonès, el capellà que va provocar l’atac de ràbia al director de LA VANGUARDIA, Luis Galinsoga, dia 21 de juny de 1959 quan va fer una missa en català a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona, ha coincidit amb uns moments crucials de la història de Catalunya quan falten dos mesos i mig per al referèndum d’autodeterminació de 1-O.

La frase del feixista i apologista del dictador Franco, Luis de Galinsoga (Cartagena 1891 – Madrid 1967) pronunciada dins l’església, “TODOS LOS CATALANES SON UNA MIERDA“, va merèixer una resposta clara i contundent dels patriotes de l’època que (Jordi Pujol, entre d’altres), jugant-se la pell i el patrimoni, en plena dictadura franquista van plantar cara a LA VANGUARDIA, al “conde de Godó”, a Galinsoga van iniciar una campanya de baixes del diari, de descens de la publicitat amb manifestacions de clàxons incloses. La batalla va acabar dia 5 de febrer de 1960 quan el consell de ministres presidit per Franco es va veure obligat va cessar Galinsoga com a director i el va substituir pel padrí de José Mª Aznar, Manuel Aznar Zubigaray (1894-1975), després que el diari hagués perdut gairebé 20.000 subscriptors i reduït el tiratge en més de 30.000 exemplars.

Som de l’opinió que el “conde Javier Godó” (Barcelona 1941) ens està posant a prova i que està abusant de la nostra paciència. La gran força del moviment independentista és la transversalitat, la gran capacitat de mobilització i que sorgeix de la societat civil. Milions de persones ens hem manifestat els últims anys d’una manera pacífica i festiva reivindicant poder celebrar un referèndum d’autodeterminació. Hem arribat a un punt que l’estat espanyol està amenaçant els representants polítics sorgits de les urnes amb penes de presó i confiscació del patrimoni familiar per tal d’impedir-lo.

Davant aquest fet repressiu, és inqüestionable que LA VANGUARDIA, amb el “conde Javier Godó” al capdavant duent la bandera i seguit dels seus subordinats, està donant suport i embranzida a l’ofensiva antidemocràtica, totalitària i repressiva desencadenada per tots els poders de l’estat: judicials, fiscals, policials, administratius, l’agència tributària, etc.

Voleu dir que els milions de persones que hem sortit al carrer durant els últims anys per demanar als nostres representants polítics que organitzin un referèndum, ara hem de quedar mans aplegades quan la mesa del Parlament, el govern actual en ple i ex presidents i ex consellers són perseguits i amenaçats a ésser detinguts, tancats a la presó i veure com l’estat espanyol els roba el patrimoni personal i familiar?

Voleu dir que hem arribat fins aquí per ara deixar tirada la nostra gent als peus dels cavalls perquè el “conde Javier Godò” i els seus criats els liquidin a instàncies de Madrid?

De bon al.lot a colló, només hi ha una passa! Francament, pens que comença a ésser hora de fer el mateix que van fer els patriotes catalans l’any 1959, això és: plantar cara d’una manera pacífica, desacomplexada, contundent i amb les armes potents de la desobediència civil contra LA VANGUARDIA; un diari teledirigit des de Madrid, que igual que durant el franquisme, avui continua amb directors nomenats directament dins els despatxos de la Moncloa i/o de la Zarzuela.

Aquesta campanya, segons la meva opinió, i tenint com a model la de l’any 1959, hauria de promoure les baixes com a subscriptors, la retirada de publicitat i el seguiment i denúncia dels editorials i articles que fan d’altaveu de les consignes provinents del gabinet de guerra psicològica, d’intoxicació i de desinformació presidit per la ministra de la Guerra del govern espanyol, María de Dolores de Cospedal.

UNA ÚLTIMA REFLEXIÓ

TODOS LOS CATALANES SON UNA MIERDA“, va amollar enfurismat i treient foc pels queixals dia 21 de juny de 1959, Luis de Galinsoga, dins l’església de Sant Ildefons de Barcelona. I Quan va dir,”tots” es referia a “tots”; és a dir, “condes de Godó” inclosos a més dels Carols, Julianas, Garcías… d’ara.

Dit això, alguns sabem que no hi cap empresa grossa o mitjana a l’estat espanyol que pugui suportar que el govern espanyol li passi l’escànner, és a dir, escoltes telefòniques, interceptació de mails, inspeccions primmirades a càrrec dels servicis secrets, l’agència tributària, ministeris de treball, sanitat, medi ambient…, assetjament judicial i fiscal amb informes falsos elaborats per la policia, filtració als mitjans de comunicació perquè organitzin un judici paral·lel, etc.

Ja fa molts d’anys que l’estat espanyol, per una banda, ha fet pols la presumpció d’innocència i l’ha substituïda per la presumpció de culpabilitat en funció de la ideologia i la manera de pensar dels ciutadans. D’altra banda, alguns ja sabem també que tota la informació “sensible” aconseguida mitjançant l’escànner, l’estat espanyol l’usa per fer xantatge i així aconseguir arrabassar entre els seus esclaus inflamades declaracions de patriotisme espanyol, que actuïn com a dics de contenció de l’independentisme i com a repressors del seu propi poble.

A mesura que ens anem acostant al dia D, l’1-O, tothom haurà de decidir en un moment determinat, tant a nivell personal, laboral, social, empresarial, etc, trencar o no, les cadenes amb què la mafia madrilenya esdevinguda estat ens esclavitza des de 1715 ençà, com a mínim.

Ahir, avui, demà i mentre el pern de la bolla del món aguanti: els drets no se regalen sinó que se conquisten!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!