Jaume Sastre. Vaga de fam (08.05-14-16.06.14)

El que fa en Jaume Sastre és jugar-se la vida per una causa que a molts ens està esperonant més que mai. És la seva una actitut profética, un encarament amb la realitat que ens deixa interpel.lats, i sense massa contemplacions donat el punt on s’ha arribat a dia d’avui la vaga de fam que està aguantant per opció. Es tracta ara mateix de cridar més fort que mai i fer entendre que el que demana i el motiu de la seva vaga és tan gran com simple a la vegada.

Peró, a veure, tan mal de fer és accedir al diàleg per part del President J. Ramon i poder seure’s a una taula i parlar?. Aixó que demana en Jaume és un absurd, és alguna cosa que va en contra d’algun principi, o suposa alguna infàmia?, va en contra d’alguna llei, o de la política democràtica? Significa rebaixar-se el fet de posar-se a parlar per intentar acords?. Si no és així, a que ve no fer res, ni inmutarse, passar de llarg com està fent el President Bauzá, amb una actitut despectiva i tan poc intel.ligent?.

Aquest absurd de no voler concedir el diàleg i seure’s amb en Jaume el veig, i segur que molta gent també ho pensa així, enmarcat dins la mentida, la hipocresía i el despreci. Se li donen a sa veritat noms que són just el contrari. Estam farts de veure per part dels qui ens governen que la mentida la presenten com estratègia, que s’injustícia com ordre establert; moltes vegades aquests del Govern confonen la discrepància amb l’ arbitrarietat, els qui practicam la llibertat d’expressió quan no els hi va a favor dels qui ens governen se’ns tracta d’antisistemes. I el clam de’n Jaume que s’està sentint per tot arreu i que ens està esgarrifant a tots els qui estam devora ell, el volen convertir amb una anécdota insignificant i en politizació del tema de fons i la causa que saben prou bé s’està enfrontant.

Que esperen per moure fitxa i encetar aquest diàleg els governants del nostro poble? No valoren l’estat de tanta gent que s’està posant ja massa rabiosa?. No veuen que 37 dies de vaga de fam és arribar ja a un punt que molt aviat es farà irreversible?. I si passa el pitjor del que pot passar, seguiran en silenci i sense fer res?. No veuen que la gent se tirarà al carrer, i que aixó encara encendrà més la ràbia i la indignació?.

Per cert, Sr. Bisbe, tant li costaria fer alguna cosa a favor de la causa que defensa en Jaume, i sobretot per fer costat a la mateixa persona que avui du damunt el pes de la dignitat, i a la vegada la indignació que sentim, i ell representa?. Perque hi gent també d’esglèsia, cristians compromesos, que s’han mostrat compassius ( sofrir-amb), li han donat força, li fan costat, i seguiran devora ell fins el final (Arcadi Oliveres, Teresa Forcades, diversos capellans de Mallorca, alguns polítics fins i tot del PP, molts laics del nostro Bisbat,…). Supós que si no ho feis, Sr. Bisbe, no será amb l’excusa de que aquest tema està politizat. Per favor, si ja no deu fer falta explicar que les coses dins la nostra societat no són neutres, ni pots deixar d’implicarte. Evidentement, fora política-de-escombraria; sí política noble. I prendre partit i banyarse per les causes més necessàrties, més socials, de més solidaritat i de defensa dels nostros valors com fan molta de gent avui, i no precisament duen s’etiqueta de creients.

Sr. President J. Ramon Bauza: no vos podeu escaquejar més del problema que en Jaume Sastre està sofrint, tan en nom seu com de la important part de la societat que clama diàleg. Aixó no és politiqueta barata, Sr. President Bauza: aixó és opció fonamental per la justícia, els drets humans, i la dignitat de tot un Poble.

Bernat Vicens, President de Drets Humans de Mallorca

Diari Ara Balears. Diumenge 15 de juny de 2.014