Jaume Sastre. Vaga de fam (08.05-14-16.06.14)
W. E. Henley: "Som l'amo del meu destí. Som el capità de la meva ànima"
22è dia de vaga
La vaga de fam continua i continuarà amb l’objectiu de reclamar al president Bauzá el reinici de les negociacions amb els comitès de vaga i sobre els 10 punts de la taula reivindicativa. El contacte amb el metge és constant. Dissabte me faran una nova analítica. La lluita segueix, no m’he marcat terminis i reiter una vegada més que la persona que pot aturar aquesta vaga de fam és el president José Ramón Bauzá. Cada dia que passa és molt important. A nivell internacional, el ressò de la lluita dels docents de Balears s’està escampant arreu del món. Pel que fa a l’estat espanyol, el tema de la vaga va arribar al congrés de Madrid i això no ha fet més que començar ja que hi haurà noves iniciatives i a tots els nivells. I pel que fa a Balears, Catalunya i el País Valencià, les accions i preses de posicionament augmenten sense aturall i estan en marxa múltiples gestions que culminaran els propers dies i la pròxima setmana.
Vull acabar, de bell nou, agraint totes i cadauna de les mostres de suport que m’arriben i també a tots els companys que m’estan ajudant ja siguin del Grup d’Acció de Suport, l’Assemblea de Docents, Jubilats per Mallorca, Fundació Can Gazá…
Moltes gràcies i una abraçada a tots,
Jaume
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
no sé ben bé on anirà a parar aquest comentari perquè és la primera vegada que en deix algun en aquesta pàgina.
Una altre jove mallorquina més et vol donar les gràcies per la lluita que has iniciat. Ja deus haver rebut incontables mostres d’agraïment pel que estas fent, però si en tenia l’oportunitat volia aprofitar-ho també.
Fa dos anys que estudii a Barcelona i visc la lluita des de la distància, però quan feia segon de batxillerat ja va ser quan començà l’infinit combat contra en Bauzá i els seus seguidors, quan a cada poble on anava era escridassat i perseguit com un traïdor, el que és.
Gràcies per la gran força de voluntat i la gran implicació en un tema (i problema) que molta gent pensa que està lluny, però cada dia es va fent més real. M’emociona veure aquestes grans manifestacions que s’han anat fent al llarg d’aquest any, i aquest dissabte em caurà la bava de veure com tantíssima gent torna a sortir al carrer per reclamar uns drets vitals, i no podré evitar sentir-me orgullosa del nostre poble.
Començ a veure que és una lluita difícil, i que qui ens vol engolir és gran i té poder, però duri els anys que duri tots els que portem les nostres arrels dins l’ànima seguirem a peu de batalla, sense descansar ni sense deixar que ens trepitgin o ens fagin callar.
Només et desig el millor, sobretot per la teva salut. Ja ho hauràs sentit i comprovat, que en José Ramón Bauzá no té ni cor ni entranyes, no veu més enllà de la seva “majoria silenciosa”. Només sé que si això el fes recapacitar seria un miracle digne de glorificar!
Força i ànims pel camí que queda!
Una felanitxera molt orgullosa del seu poble i de la seva gent.
No cauré en obvietats ni en consells superficials: ets grandet i saps prou el que tens entre mans. Millor que jo, i que ningú altre.
Cada dia que va passant fa créixer exponencialment la visualització de la teva proposta, és molt diferent el dia 4t cap al 5è, que el dia 18è cap al 19è: el ressò dels mitjans, el pes que té la teva lluita sobre els qui d’entrada et són al costat… Tot s’accelera i va prenent força amb major celeritat.
Sols tu, valorant el teu ànim i estat físic i psicològic, sopesant el patiment dels qui et coneixen QUI TÉNEN QUASIBÉ TANT MÈRIT PER L’ANGOIXA QUE CADA HORA ELS CAUSA AQUESTA VAGA DE FAM TEVA, podeu decidir quin és el moment idoni per considerar que ha merescut la pena la travessia i l’equació us deixa en un resultat que pacifica l’esperit i alhora us permet no penedir-vos d’una sola hora més passada en el vostre posicionament (el vostre, perquè no és pas sols teu).
Des de casa i en un ritme de vida “normal” és molt fàcil parlar-te de com ens solidaritzem amb tu: sols volia afegir el que potser no sempre t’expressem, que és el reconeixement i comunió que molts entenem que hi ha entre tú, la teva/nostra causa i el suport del teu cercle més pròxim.
T’ho agraim tant a tu, com a ells/es. Feu el que feu, el vostre gest, la vostra exhibició de determinació, de valor, d’haver fet d’aquesta causa el centre de la vostra vida durant el temps que vulgueu, és una lliçó per als qui ens planyem però seguim amb altres preocupacions per damunt de la protecció de la nostra llengua.
Una enorme abraçada de suport des de Tarragona,
Xavi Moya.
La personalitat i el comportament humà són iguals. Al costat del despectiu i discriminador hi ha el generós i solidar.
No el conec però li faig arribar la meva simpatia pel seu amor a l’ensenyament. I pensi que el gest s’ha fet i no arribi on el metge li desaconselli. Josep M.