Això mateix deia Sisa
I és veritat, com també que moltes nits s’enterren dins la foscor més absoluta. Les ulleres de sol també són fosques i a vegades serveixen per evitar la gent. Som éssers socials, però a vegades necessitam estar tots sols.
Quantes vegades hem sentit dir que fa fosca negra? No és un poc un contrasentit? És com dir, per exemple, que fa una claror blanca. O un cel color de cel. O una rosa rosa. O una rossa rossa. O una morena morena. O una pèl-roja pèl-roja. O una castanya castanya. O una negra negra.
La poesia està ben negra. Només Estimada Marta de Miquel Martí i Pol pot surar en l’univers del màrqueting poètic. Quants de llibres a l’any es venen d’Agustí Bartra? Potser cap, i això que era un poeta que usava molt la paraula "futur".
El hip-hop és la música del futur? Diuen que és la nova cançó protesta? Imaginem-nos un concert de Maria del Mar Bonet amb Los Talegueros. Aquest és el concert que el Consell de Mallorca hauria de programar per a la Diada de Mallorca.
Contractar Loquillo és un contrasentit. Sobretot a les festes de la Mare de Déu de la Salut, tenint en compte que és un cantant que fuma més d’un cigarret damunt l’escenari (i ja sabem allò que "fumar perjudica seriamente la salud"). Com també els aires condicionats, que diuen que ens lleven les defenses. En tot cas, ens hi hem constipat diverses vegades.
Ai, aquella infància, on et posaves malalt perquè no volies anar a escola. On la guerra i la pau es separaven amb un fil de pescar. Com ara, vaja. Que tothom es veu capaç de pegar quatre tirs amb la rialla a la boca. I qui diu tirs, diu mostrar els pedaços bruts. Que a la tarda les televisions semblen una flassada. Aquests programes ja no es poden dir roses. El rosa és un color massa fluix.
Tothom té hipoteques. El que no em sembla just és que la gent faci feina extra de mala gana per pagar la hipoteca de la hipoteca. I si fa feina entre perns i taulons, potser es baldarà un dit, però el mal se’l farà la persona treballadora. Però si el treball és amb persones, són aquestes persones innocents que paguen els plats trencats. Hem d’anar molt alerta -jo mateix també- els qui treballam amb material sensible: una insignificant paraula pot fer-los passar de l’amor a l’odi més profund.
Fa una setmana que el servei meteorològic diu que plourà. Però ni una gota. El temps és imprevisible. Com qualsevol jam session. Si controlen tant el temps, arribarà un dia en què sentirem ploure a través d’un fil musical.
Aquest dissabte ha estat Santa Rosalia. Rosalia de Castro (1837-85) cantava a sant Antoni: "Un marit, Sant Antoni,/ dau-me aviat,". Una dona que volia un marit, però que també parlava d’una cosa que, desgraciadament, encara succeeix:
"Restí deshonrada, marciren la vida,".
Però Rosalia, davant la justícia dormida, repara el greuge:
"Com lloba aleshores, sofrent o ferida,
d’un salt agafava la falç i sortia
a poc a poquet… Ni l’herba sentien!
La lluna es va pondre, la fera dormia
amb els seus companys en cambra polida.
Els vaig mirar freda, i amb la mà estremida
d’un cop, d’un sol cop!, els deixí sens vida,
i allà vaig restar, al peu de les víctimes,
tranquil·la, esperant que trencàs el dia."
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Nada me complaceria mas, que poder agradecerle ( incluso personalmente si se diera el caso ), su BREVE Y CONCISA referencia a LOS TALEGUEROS.
Puede que me esté equivocando, o que lo haya interpretado mal, pero la idea de que MARIA DEL MAR BONET y LOS TALEGUEROS tocasen y, actuasen juntos es algo que me da vueltas desde hace tiempo.
Mi única duda es saber si es y, perdón por mi falta de cultura y falta de cultura en política lingüistica politicamente correcto ese posible concierto protesta.
Verdaderamente es una gran idea, sin duda que lo es, pero mi posición no es del todo imparcial.
Represento oficialmente a LOS TALEGUEROS ( por fin, no ha sido nada fácil reestructurar y medio disciplinarlos, conseguirlo del todo es imposible y sería un fracaso hacerles perder su frescura y descaro ) por eso la única duda que tengo es si es lógico hacerlo o de que forma interpretarlo.
LOS TALEGUEROS aunque mallorquines todos, hijos de gente de la península, adoran estas Islas, como yo, pero una actuación con la SRA. BONET cantando en mallorquín y ellos cantando en castellano, ¿ será bién recibida y aceptada por todos los sectores o por los diferentes tipos de ideologias ? Nuevamente le pido disculpas si no me expreso bién o mezclo términos definitorios tanto políticos como lingüisticos.
Ellos de sobra cantan protestando, yo les tiro de las riendas en ocasiones, según el sitio o el público. Ante todo la gente lo que quiere es divertise y con ellos lo hacen. Planteamos cada actuación según vemos o creemos ver el público que hay y el sitio. Practicamente son conciertos interactivos.
le anoto mi correo: direccion@cinco-rocas.com
Nuevamente le agradezco su referencia.
Reciba un cordial saludo en espera de su grata contestación.
P.P.