Quan algú es declara "no nacionalista", no falla: és un nacionalista espanyol; quan algú pregona el seu "cosmopolitisme" sol explicitar el seu espanyolisme.
AUTOODI & CIA
Obro una carta i em trobo amb un targetó que anuncia el “Restaurant café On li iu”. Deixant a banda la broma discutible del mot anglès (Only You), el redactat de la targeta ens il.lustra de
com entenen el “bilingüsme” els banderers de l’ autoodi: anglès i espanyol, o un català folkòric i supeditat. En aquest cas ni català: fins i tot els noms dels carrers hi estan escrits en castellà, cosa que els fa il.legals (tòponims i microtopònims no es poden traduir: escriuríeu “carrer Preciats, Madrid”?). A l´Empordà, terra de promissió de l’espanyolisme més exquisit i alhora més repugnant- el dels Fèlix de Azua, Albert Boadella i altres- una galeria, “Cypurs”, anncia la seva expo d’ estiu sota el genèreic “OJos”, perque`creuen que fer-ho en catlaà fa , com diuen a Madrid, “aldeano”- El germaníssim Maragall- perquè no dimiteix?, que creu que el català no s’ han “d’ impsar” (quina llengua del món no s’ “imposa” en l´educació), no diu res, en cavi, de l´autèntica imposició, la del castellà, feta a més sota al força de les armes i els cops d’ estat. aquests individus creuen que el català fa pagès. Ens anuncien l’ invent com a “Mestizarte”: sens dubte, un tribut a la moda, per part d’ aquells que, justament, no es volen ni mestissar, ni globalitzat, ni “cosmpolitar” amb una de les cultures del món, que és la catalana.Es pot ser mestís, però no bord. Això del “mestissatge” , el “cosmopolitisme”, i els “ciutadans del món” dit en espanyol a Catalunya, sona a autèntica estafa. Els menys “mestissos”- ja que no han sortit d’ Espanya, ni van més enllà de l´espanyol- , i per postres no es volen “mestissar” amb el català- com en Pau Donés els Estopa els Pastora (fills d’ en
Pau Riba!) són els que se n’ omplen
la boca. O com Manu Caho, que és capaç de cantar en totes les llengües, excepte en català.
Aquest babelisme de mala fa , que tan caracteritza la gent “cosmopolita” de Barcelona, que troba que tot allò català és “provincià” (i no hi oposen allò internacional, l’ anglès, sinó un altre localisme, l’ espanyol, que malgrat tots els vernissos moderns, és toros, Pantoja i caspa pura),com dèiem, ja ha travessat
la Tordera. Així, una empresa radicada a Sant Joan les Fonts (Ediciones Ecuadorl) envia als artistes una carta en castellà a fi de participar a un suposat “Anuario de Artistas del siglo XXI, pagant un bon grapat d’ euros. Una artista, contesta que vol ser atesa en català- cosa que tothom hauria d’ exigir en un cas semblant- ,i heus aquí la resposta de l’esmentat personatge:”veig que vostè no entén que nosaltres treballem a nivell nacional (sic) i internacional (sic) i que per això estem obligats a emetre les nostres
informacions en aquest idioma, per respecte als demés (sic) que no ho podrien llegir. Això només demostra la seva intolerància i potser algo (sic) més. Nosaltres no podem promocionar a (sic) una “artista” en (sic) aquesta mentalitat tant (sic) tancada i desfassada. Els nostre clients, a part de ser bons ARTISTES són bones PERSONES” (sic). Naturalment jo, igual que
l’ artista que va demnar una cosa tan normal, em considero una “mala persona”, un “intolerant” i un “desfassat”: ja Goebbels, a força de repetir mentides, feia creure que eren els jueus els botxins. Aquests “cosmopolites”, a qui volen enganyar?.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quins "cosmopolites"? els "pixapins intel·lectualoides"? aquells meravellats per l’art "metropolità"? Són aquests analfabets funcionals de faltes d’ortografia en la llengua PRÒPIA de Catalunya (la altre n’és aliena, encara que oficial)? Va, home, va!!
Sóc "mala persona" perquè de llengua materna castellana (vaig néixer i créixer a Extremadura fins els vint-i-quatre anys) ara la que faig servir com a llengua familiar ( i PRÒPIA), i quotidianament, la catalana?
Un simple apunt per als que escriuen, sense sentir vergonya, "demés", "a" davant d’un complement directe, "algo" enlloc "d’alguna cosa", "en" enlloc "d’amb", "tant" enlloc de "tan"… : També sóc intel·lectual perquè la carrera d’enginyeria industrial que en tinc la vaig fer amb l’intel·lecte (i no amb el c…), i dels estudis de llicenciatura en Ciències Físiques que estic realitzant, els llibres de text són, o bé traduccions realitzades a New York, Mèxic, Argentina o editorials tècniques de Barcelona, o bé directament en l’idioma internacional imprescindible: l’anglès. Per descomptat, el meu menyspreu més profund envers aquests individus de Sant Joan Les Fonts.