Cada cop hi ha més gnet que té necessitas alimentàries especials, o que, simplement, vol perdre pes o adiquir uns hàbits alimentaris més sans: aquest passen, fonamentalment, per cuinar a casa o endur-nos menjar fet a casa.
MENJAR SENSE SAL, SENSE SUCRE, SENSE GLUTEN…
Cada cop més hi ha més gent que per motius de salut- colesterol alt, cardiopaties, diabetis, obesitat, al.lèrgies- té necessitats especials. Aquest col.lectiu augmenta amb l´edat, el benestar social i, en general, l’ estil de vida, sobretot al món occidental.
Hi hem d’ afegir-hi, tot i que no és ben bé el mateix, altres col.lectius amb necessitats o règims alimentaris especials: vegetarians i practicants de religions vegetarianes (budisme, sikhs, jainistes, etc.) i, en un altre ordre de coses, infants, esportistes, embarassades, etc.
Centrant-nos en els aliments i begudes sense sal- i també sense sucre, ja que hi ha persones que requereixen els dos paràmetres alimentaris, o bé els pocs grassos o sense greixos “trans”, hem de dir, d’ entrada, que la legislació europea , espanyola i catalana, és del tot insuficient a fi de protegir la salut dels consumidors. Només algun país, com Dinamarca, exigeix a la indústria alimentària que els greixos trans (nocius per al colesterol i el cor) no sobrepassin el 2% de presència en els aliments preparats.
I és aquí on rau els perills de la nostra alimentació: la practica totalitat dels aliments preparats, envasats, enllaunats i congelats, poden contenir algun d’ aquests elements no desitjats.
Per exemple, pràcticament tots tenen sal: i no solament els embotits i pernils (incloent l´anomenat “dolç”), tots els aliments en llauna (tonyina, sardines, bolets, olives, cogombrets…), tots els menjars preparats, tota la brioixeria industrial (galetes, pastissets, pastissos, gelats…). Fins i tot begudes tan “virginalment” dietètiques com la llet de soja, en porta. Recomanació: cuinar a casa, i fer-nos les nostres coques.
Pel que fa al sucre, podem dir el mateix. No solament apareix en tota mena de pastissos, pans industrials, xocolates i bombons, gelats i sorbets, aliments preparats i envasats, sinó també en la major part de begudes- sobretot les gasoses-. El probelam és que alguns d’ aquests productes es presenten com a “aptes per als diabètics” tot substituint el sucre per fructosa, maltitol o sorbitol (xocolates, galetes, pastissos, melmelades, confitures), però hi ha nutricionistes que discuteixen la idoneïtat d’ aquests edulcarants, i en tot cas, només recomanen els anomenats artificials (sacarines o “edulcorants artificials”).
Pel que fa als greixos, la indústria- amb complicitat amb l´administració- ha torbat diverses trampes (que poden ser mortals per a la nostra salut) per fer passar garsa per perdiu. Així, l´esment d’ “oli vegetal” (si més no al Regne d’ Espanya) no és, necessàriament, cap garantia d’ un oli saludable, sinó tot el contrari , ja que sol se oli de palma (que provoca colesterol dolent). Per si de cas, cal decantar-se sempre per tot el que sigui fet amb oli d’ oliva (millor extra-verge), incloent-hi la pastisseria (hi galetes gregues, en aquests sentit, amb un saníssim 16% d’ oli extraverge d’ oliva, que a vegades es troben a Lild).
Pel que fa als greixos trans, coneguts amb les sigles angleses TFA (àcids grassos trans), són el flagel de la nostra civilització, ja que accentuen el colesterol dolent i redueixen el bo: tot producte que esmenten “greix vegetal hidrogenat (o parcialment hodrogenat), doncs, és com el dimoni. Parlem de margarines, brioixeria industrial, menjar ràpid, etc.
Hem de fugir del que en dic les tres FFF: “fregits” (en tot cas casolans, amb oli d’ oliva), “fornejats” i “fast food”: i això és bo per a tothom
ALGUNES PAUTES ALIMENTÀRIES
-La primera: sempre que puguem, cuinar a casa. Podem substituir la sal per pebre, espècies, i herbes (no pas per “sal de rrègim”, que no és aconsellable). El mateix podem dir de la pastisseria: podem fer tota mena de coques, pastissos i galetes amb oli d’ oliva, edulcorants, etc.
-La segona: quan comprem aliments o begudesd, cal llegir sempre curosament l´etiqueta (malauradament en lletra motl petita) dels “Ingreidents” que, per llei, tot producte ha de dur; actualmetn ja s’ informa de la presència de gluten, restes de fruita seca, ou, etc.; però també hem de vigilar la presència de sal (ja que és un conservant, apareix arreu, i de forma exagerada), glutamat de monosodi, clorur càlcic, sucre (que també apareix en els aliments salats, d’ una maonesa a una salsa de tomàquet).
-Escollim doncs, segons la nostra necessitats, aliments en què hi consti; “sense sal” (en algun cas, “molt baix en sal”, com alguns biscots)o “sense sucres afegits” (begudes, confitures, ; però en aquest cas cal vigilar el tipus d’ ensucrant).
INDICACIONS PRÀCTIQUE PER LA COMPRA
Nota: aquestes indicacions nO són cap “règim”, sinó unes pautes i consells de lliure disposició, sense cap responsabilitat mèdica.
-Per als règims sense sal, el problema és el SODI: per tant hem d’ evitar TOTES les SALS, el glutamat de monosodi (la major part d’ aliments elaborats en porten així com la cuina xinesa) el bicarbonat de sodi, e fosfat disòdic, l álginat sòdec, el pectinat sòdicc, el caseinat sòdic…
-No tots els aliments dits “dietètics” (Radison, Biocentury, Santiveri…ho són). D’ altra banda, a vegades estan “contaminats” per un cert sectarisme religiós vegetaria, que proposa aliments poc agradoses (sense cap necessitat). Galetes com una testura que smebla p`rtlnas, falsament “artesanes”, etc.)
-Llaunes. Es pot trobar “tonyina la natural”; la resta fora
-Vigilar i tendir a suprimir els sucs de fruita i nectars, malgrat que hi consti “sense sucres afegits”. Millro un parell o tres de peces petites de fruita al dia.
-A la llarga, cal minvar la ingesta de xocolata i, si de cas, ens decantarem per la negra, amb màxim contingut de cacau (més del 70%)
-Pel que fa als pastissos i galetes, evitarem de totes totes les que incloguin greixos trans i, segons la necessitat, sal (sempre en solen portar) o sucre. Si de cas, ens decantarem per les més light (i barates!), que són les galetes de tota la vida (no les “doradas”). Per exemple, la marca “Núria” de Birba.
-Alguns aliments cal reduir-los: carns vermelles i grasses) (xai, vedella, ànec). La millor opció és el conill, el pollastre (traient-li sempre la pell abans de cuinar-lo) i el gall dindi. El poltre o cavall és força magre.
-Pel que fa al peix, no hi sol haver contraindicacions: parlem de peix fresc, és clar, no envasat, salat o fumat (salmó, arengs, anxoves). No obstant hi ha dietistes que desaconselles alguns mariscs, com els musclos (pel seu contingut en sal), els cefalòpodes (sèpia, calamar, pop) i els crustacis (gambes, escamarlans, llagostins..). No obstant, si en mengem de tant en tant crec que Déu ens perdonarà
-Es pot beure llet semidesnatada (fresca o UHT. Pel que fa als iogurts i altres derivats làctics, tenim un bon assortiment de productes desnatats i amb edulcorants. A Lidl hi ha un excle.lent iogurt desnatat.
-Cal descartar tots els formatges madurats (com més vells, més contingut en sal), formatges fosos (tot i que n’ hi ha de desnatats), doble crem (tipus Philadelphia), etc. Podem menjar mató, brossat i recuit i altres llets quallades que, tadicionalment es fan sense sal. Evitem, però, el “formatge de Burgos” i similars. Un bon mató i bé de preu és el de Copirineo (Cadí). Els formatges frescos o “blancs (són recomanables els francesos en terrina, com els d’ Intermarché-Els Mosqueters)
-Ous: dos o tres a la setmana (petits). No obstant, algun estudi nordmaerica suggereix que el rovell no seria tan dolent per al colesterol com creiem). La calra, tota la que vulguem.
-Cal menjar llegums, cereals, arròs, pasta (adequant les quantitats al règim adequat- cor, colesterol, obesitat…), verdures, fruites, fruita seca. No obstant, en algun cas es desaconsellen fruites com el plàtan o l´alvocat (pels greixos) o limitar-ne la ingesta (en els casos en quècal reduir líquids; en aquest cas, es recomana un màxim de ½ l d’ aigua – no gasosa, ni aigua mineral, ni refrescos. Al dia, uns 5 gots). Sobre la fruita seca, hi ha diversitat d’ opinions.
Espero els vostres consells, experiències i observacions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!