Sabeu que`és la ratafia, un licor del qual en parla Jacint Verdaguer, i que s’ elabora, amb variants, a tot el món, de França als Estats Units?
LICORS
Un licor és una beguda hidroalcohòlica aromatitzada obtinguda per maceració, infusió o destil.lació de diverses substàncies vegetals naturals, amb alcohols, extractes, essències o aromes, colorants. Solen tenir un contingut alcohòlic superior als 30º centesimals.
El licor pròpiament dit, doncs, s’ oposa a l’ aiguardent o destil.lat, que no pot portar ni sucres, ni essències, ni colorants afegits. Potser la característica més marcada del licors és la seva dolçor (ha de tenir més de 20% de sucre) i la seva textura, en general més espessa que la del destil.lat. Quan aquesta espessor que esmentàvem s’ obté amb nates, cremes, etc., parlem de cremes: crema de whisky, crema de cafè, crema de plàtan, crema de menta,crema de cacau, licor de crema catalana i molts d’altres. Es pot distingir també entre licors naturals, obtinguts com un aiguardent i ensucrats i artificials, obtinguts a partir d’ alcohols, aiguardents o holandes ja elaborats i on hi fem macerar plantes, fruites, espècies, flors- serien al ratafia catalana- o bé , un cop filtrat, es torna a destil.lar- gin de Menorca, amb ginebró, anisats, etc.-La ratafia, doncs- licor d’ herbes espècies, etc.-, és, per essència un típic licor. La legislació contempla la ratafia catalana, amb nou, i la ratafia francesa, feta amb most, alcohol i aromes.
EL LLIBRE DE LA RATAFIA
Un llibre que al mercat és únic, pot tenir assegurat l´èxit. És el que li ha passat a El llibre de la ratafia.Ratafies i licors d’ herbes de tot el món, del qual n’ acaba de sortir la segona edició (Cossetània Edicions, Valls), que en un una publicació tan monogràfica com aquesta és tot un repte. Diversos factor hi ha ajudat, com, per exmeple, haver obtingut el Gourmand Worl Cookbook Awards per al millor llibre de la seva categoria i el fet que, alhora, és un completíssim receptari però també un complet estudi d’ altres elements associats al món de la licoreria. Així s’ hi explica l´origen història dels destil.lats i licors, la seva evolució, la seva distribució geogràfica arreu del món i, com cal degustar-los, i fins i tot, s’ hi inclou un complet diccionari d’ herbes aromàtiques. Hi ha també un apartat dedicat a la cuina, amb aportació del gran cuiner Joan Roca inclosa. I, al final, un es pot fer a casa tota mena de ratafies, licors d’ herbes i espècies, de fruites- com l´insuperable brandy o aiguardent de cireres, o un excel.lent patxaran-.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tinc el llibre a casa des que me’l van portar els Reis, i us haig d’assegurar que és un dels llibres amb més informació concreta que he trobat. Tot i això, trobo que passa per alt alguns elements en els que caldria aprofundir-hi, com els alcohols que s’usen per a macerar (avantatges i desavantatges d’usar aiguardent, anís, conyac, rom, etc.) o bé les diferències entre els temps de maceració, que esmenta però no explica.