BONA VIDA

Encara sou a temps de fer una bona amanida grega amb tomàquet de temporada, ceba, olives negres i  unes perfumades fulles d’ orenga.

ORENGA
“L’ orenga tot mal trenca”, fa la dita, que  suposa que  gaureix qualsevol enverinament. També es diu “si vols que l amor te prenga, dóna-li un bortet d’ orenga”, fent al.lusió a les seves virtuts amoroses, també preses en consideració a Itàlia i Provença. L’ orenga és una de les herbes de cuina més importants. Es ben coneguda a Catalunya i a Espanya, però, per damunt de tot, defineix  alguns plats italians. Quin no ha sentit la flaire d’orenga en passar per davant d’ una pizzeria?. Aquesta herba no solament va bé a les pizzes, sinó també  per a tota mena de plats de carn, i fins i tot de peix, llegums- que ajuda a fer digeribles- i verdures. Unes fulles d’ orenga  damunt d’ una amanida amb formatge fan, gairebé un efecte palatal màgic; sigui l´amanida grega o la de tomàquet amb mozzarella. A Grècia en posen fins i tot amb l´amanida de pop. Fins i tot s’ escau amb la ratafia i altres licors. En la nostra cuina medieval ja es feia servir: a així Mestre Robert, al Libre del coch (s. XV) la inclou en algun plat guisat.
Sembla que l’ orenga ja era coneguda en els temps clàssics, i ja s’ en descriuen les virtuts, especialment de l’ orenga salvatge.
El seu nom científic és Origanaum vulgare; l’espanyol és orégano, i l’ italià, que s’ ha difós internacionalment en anglès oregano o origano. En portuguès és orégâo, en francès  origan, en alemany wilder marjoaline, en neerlandès wilde marjolein, en occità origan i en romanès sovârv. Observem que alguns d’ aquests noms fan referència al marduix, del qual se’ n considera una varietat “salvatge”;tot i que també el marduix o marduix ho és.
És un planta silvestre, que també es troba aquí, tot i que no li agraden les contrades massa seques i caloroses. Segons la tradició, és incomptable amb les bledes. Es pot cultivar a casa, en un simple test o jardinera, i se sol collir abans de florir, a l’ estiu. Les seves flors són petites, de color rosat, i les fulles també molt menudes, de forma ovalada i, refregades a les mans, molt perfumades. Té l’ avantatge- com la farigola- que seca es conserva molt bé, i, per tant, cal tenir-ne sempre a la cuina.
El gust o la flaire de l’ orenga- molt present a els petites fulles,  principalment a la part de sota- recorda alhora  el de la menta- i el de la sajolida: una excel.lent combinació.
Es una  també una excel.lent infusió, amb virtuts estomacals i digestives. El seu oli és tonificant i estimulant. S’ en poden prendre banys.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!