ESPAIS CULINARIS I PLATS
Cada país , i per tant, cada cuina nacional o regional, se situa en un espai culinari més ampli, el qual té unes característiques comunes pel que fa a productes, sistemes de cocció, plats, etc. Igualment, no hem d’ identificar mimèticamet la “cuina nacional” a la cuina d’ estat, ja que hi ha estats plurinacionals- Espanya, França, Suïssa, Bèlgica…-Plats i influxos s’ entrecreuen.Una elaboració pròpia de la cuina catalana com és la Samfaina (barreja de pebrots, tomàquets, albergínies, etc.) amb variants, el retrobem en d’ altres zones, com la resta dels països de parla catalana, Espanya, Euskadi, Provença , el Magrib ,Turquia i fins Sèrbia i Hongria.Tots aquests països, juntament amb Euskadi,Galícia, Portugal,Itàlia,Turquia, Grècia , Egipte i països del Nord d’ Africa, formen part del gran espai de la cuina mediterrània,que és el nostre, i que es troba representat aquí a través de receptes famoses arreu. Així, ací i allà, parlem de samfaina (o xamfaina), “pebrot i tomata”, pebrera i tomata, pebre i tomàtiga, fritada, piperada, peveronata, ratatouille/ratatolha, chakchuka, menemem,lecsó, dels Països Catalans a Espanya, d’ Euskadi a Provença, o a Còrsega, elMagrib, Turquia i fins Hongria.En canvi, la França del Nord, Gran Bretanya, Alemanya, Bèlgica, els països escandinaus i països de l’ Europa central etc, formen part d’ un espai nòrdic, amb verdures de climes freds, ús més abundant de la carn i el embotits i un ús general dels productes làctics, com la mantega.L’ est d’ Europa, dels Balcans als països eslaus també és un encreuament d’ influències: cap al sud, hi domina la cuina mediterrània; més a l’ est, l’ influx o el gust eslau i, una mica arreu, l’ influx turc, com es pot veure en l´ús del iogurts, dels enfilalls de carn i de les hortalisses farcides.Turquia, d’ aquesta manera- tot i que l’ hem situat a Àsia-, és present també a Europa, igualment a com el gust àrab ho és a la Península ibèrica, al sud d’ Itàlia i fins a Provença.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A Crevillent li diem "Mullaó" (Mullador)
A quí collons l’importa tanta lletra seca ?. História histérica del menjar,… et mereixes el Nobel de l’estupidesa,…
Ahir, encabat de llegir aquesta entrada, vaig fer pollastre amb samfaina: ceba, pebrot vermell, pebrot verd, alls, vi ranci i un toc (petit) de quetxup. Provant provant he descobert que aquest toquet de quetxup li’n dóna una alegria d’espècies quasi imperceptible però que es nota. A mi m’agrada experimentar. Experimentació d’estar per casa, no cal dir-ho. Ho deixo per si algú en vol fer alguna cosa. Cuinar relaxa molt i ens ajuda a esbandir les rebequeries i la mala bava.