La carn d’ estruç té unes caracterítiques molt interessants des del punt de vista dietètic.
ESTRUÇ I EMÚ
L´estruç i el seu parent l´emú- són les aus més grosses i, a més es crien per a ser consumides. L´estruç (Struthi camelus), tot i que és originari de la sabana africana, es cria a molts països per la seva carn.L´emú (Domaius novahollandias) que es cria a Catalunya, procedeix d’ Austràlia; en francés és émue, en anglès emu, en itlaia emu i en alemany Emu-son. Es crien a Catalunya (Urgell, Pla de l´Estany; si bé alguna d’ aquestes granges han desaparegut) i fins i tot a països freds cm Bretanya i Finlàndia. Encara que el boom o la moda del seu consum ha passat una mica- potser sobretot pel preu-, aquesta carn té un gran interès dietètic, ja que és la carn roja (malgrat ser una au) menys greixosa (1,7 g, per 3 el pollastre,, 15-16
el bou i la vedella i 19 el porc) que aporta més àcids grassos poliinsaturats del grup Omega-3, que ajuden a regular el nivell del colesterol. La seva carn també és rica en creatina, molt necessària per al cor i les càrdiopaties. També és rica en aminoàcids essencials: ferro- és la carn que en conté més- fòsfor, magnesi, cosa que la fa molt apta per a esportistes; és poc calòrica.
Tot i que el gust d’ aquesta carn s’ ha comparat a la de vedella (i no al d’ una au),també per la seva tendresa, té un vessant dolcenc (a causa del contingut de glucògen) que, a l´hora de cuinar-la, cal tenir en compte posant-hi elements de contrast, siguis salats com sal granelluda, Maldon, etc.- , àcids, etc. Per tant, són recomanable les coccions ràpides i alta temperatura- planxa, paella de teflon-, ja que s’ endureix a causa de seu baix contingut en greix(com passa amb altres productes.
L´estruç necessita una gran superfície de cria, a l´aire lliure, i una alimentació especial controlada, de base hervíbora. Mesura fins a
2 m i pesa uns 140 kg. La seva longevitat és de 12 a 20 anys. Els ous poden pesar fins a 2 kg; amb un de sol n’ hi ha prou per fer una truita per a unes 12 persones!.
L´estruç és autruche ne francès, avestruz en espanyol, ostrich en anglès, Straub en alemayn, struzzo en italià i strutsi en finlandès. El seu consum i cria va començar a França l´any 1983, i d’ aquí es van estendre a Bèlgica, Suïssa Alemanya, Catalunya, etc. També es consumeix a Japó.
La carn de’ estruç es troba al mercat ja especejada en forma de bistecs, filets, medallons, pavés, rötis, etc. i, per tant, es pot preparar de la mateixa forma que
el bou o la vedella: bistecs, broquetes, carpaccios. S’ adiu molt bé, com ja hem dit, amb els sabors agredolços, les marinades i les fruites vermelles – mores, groselles, gerds, nabius (en espanyol arándanos; en francès canneberges; en anglès blueberrys), maduiexetes…o d’un altre tipus- cítrics, fruites tropicals-. Fet a la planxa, s’ ha de coure dos minuts per banda, i després deixar-ho reposar 10 minuts.
Per acabar, segur que sempre haureu sentit parlar de l´estruç que, davant d’ una situació de perill, amaga el cap sota lla terra o
la sorra. No és ben bé així: és, certament, un animal molt visible per al seus depredadors; quan veu un perill, abaixa el cap i el manté arran de terra- sense amagar-lo, i es manté immòbil per veure si el prenen per una roca o un accident del terreny!.
Diem, finalment, que de l´estruç, com del porc, se n’ aprofita tot: les plomes, per a decoració i barrets; la pell, per a adobats; el moll i el greix, per a medicines, i el sous no fecundants, des de l’ Antiguitat, per a fabricar preciosos objectes decoratius, que podem veure als grans museus.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!