BONA VIDA

Jaume Fàbrega

5 de juny de 2007
0 comentaris

GASTROLOGIA.12/LES BEGUDES

Què és una beguda funcional?.Heu tastat l´airan?.Parlem de les begudes no alcohòliques.

BEGUDE DIVERSES:INFUSIONS, SUCS, REFRESCOS, LÀCTIQUES
A part de les begudes més consumides, aigua,te, cafè, mate, xocolata, d’altres també tenen el seu lloc; algunes, fabricades per conegudes multinacionals, són d’ abast planetari; d’ altres  són locals.
Les infusions, “aigües”- nom tradicional català, tisanes o tes són les begudes que es fan a partir de la infusió (a vegades decocció) d’ una herba amb aigua bullent; se solen beure calentes, però també n’ hi ha de fredes o glaçades- com el te, altrament-. Atenció als noms: el mot “infusió”, a Suïssa, vol dir injecció hipodèrmica. I en algun lloc , Te” és sinònim d’ infusió d’ herbes. Compte, doncs, en demanar-ne en algun restaurant o cafeteria d’ aquell país. La infusió d’ herbes, doncs, també és anomenada “te”, seguida del nom de l’ herba.
Algunes solen tenir usos digestius o d’ altre índole, lligats vagament a

la salut. D’ entre les més populars hem de citar la camamil.la, el poniol o menta poniol (poleo menta, en espanyol), la marialluïsa, la menta, el te de roca i altres menes de “tes” diferents de l’ oriental- com el d’ Àfrica del Sud- i moltes altres. Es poden trobar tant en natural com en fora de sobretot o en versions sol.lubles. Hi he d’ incloure també les begudes de malta o xicòria, que a vegades substitueixen el cafè.
Els sucs de fruita – i alguns vegetals- són un segment en creixement. Al mercat n’ hi ha de diverses menes, que l’etiquetatge ha d’ especificar, tant si són envasats en tetrabrik com en ampolla de vidre, llauna o qualsevol altre sistema, tant si són refrigerats com no- i fins congelats, que també n’ hi ha-. Els sucs corrents són fets de concentrat, i se solen vendre sense refrigerar. El nèctar és suc amb una proporció d’ aigua, amb l’ afegit de sucre o edulcorants. Els sucs naturals espremuts han de fer constar—ho, és a dir que no són procedents de concentrat. Es venen refrigerats, però també n’ hi ha de congelats.
Els sucs poden ser, en principi, de qualsevol fruita o barreja: taronja, aranja, llimona, poma, pera, cirera, poma,raïm, pinya i altres fruites tropicals- plàtan, mango, papaia,guanàbana, fruita de la passió o maracuià. Poden ser amb polpa o sense polpa. També n’ hi ha de tomàquet, de pastanaga o de barreja de verdures i fruites. Alguns es presenten barrejats: suc de raïm i pinya, barreja de fruites vermelles o tropicals, pinya grosella i pruna,  etc. Hi ha països que produeixen sucs de fruites pròpies: el de nabius dels països escandinaus, els de fruites tropicals fresques (papaia, mango, guanàbana) i, fins i tot, el guarapo o suc de canya.
A partir de la fruita s’ elaboren diversos refrescos de maduixa, de cirera, de síndria, així com aigües minerals aromatitzades, un segment en creixement.
Són tradicionals a la Mediterrània les gasoses ja elaborades (o begudes similars, de sobre), que són aigües tractades, amb edulcorants i gust de llimona o llima (en francès limonade) i altres refrescos- a base de cafè, de malta, de llet d’ ametlla, de xufles (orxata valenciana), d’arròs, de cereals. Les gasoses ara gaudeixen de glamour multinacional convertides en “refresc de llima-llimó”.
Altres begudes, emprades tant com a refresc com formant part dels còctels, són l´ aigua tònica, el ginger ale (beguda de gingebre). La soda, altrament, és el sifó o aigua de seltz.
A tot el l’Orient Pròxim i Àsia central són populars les begudes a base de llet fermentada i iogurt, com l’ airan turc o el kèfir. La indústria occidental també  fabrica  noves gammes de refrescos a base de llet, sucs de fruites,així com iogurts o altres productes làctics fermentats líquids, per beure. Igualment són populars els batuts de llet (milk shakes) o llets aromatitzades amb cacao, vainilla, maduixa, canyella i llimona (la llet gelada valenciana, dita a vegades llet merengada), beguda de crema catalana (feta a Itàlia), etc.
Derivades de la gasosa, les begudes carbòniques , de la mà de les grans multinacionals, s’ ha convertit de les més consumides arreu del món: refrescos de cola, de gust de taronja, llimona, llima, etc.
El sector de les begudes “funcionals” –amb vitamines, fibra, antioxidants, etc.- cada cop és més present.
Finalment, les anomenades begudes energètiques, originàriament pensades per als esportistes, també han entrat en el sector dels refrescos. Poden tenir sals, minerals, vitamines i components estimulants com la cafeïna, la teobromina  o la taurina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!