BONA VIDA

El kakaw dels maies, o el cacahuatl dels asteques que parlaven nàuatl es cultiva de forma ideal en selves humides o a sota de grans arbres, com podem veure a Veneçuela.

CACAU CHUAO

Cacao Sampaka- nom d’ un conegut establiment comercial, cacao guanaja, cacau forastero, cacau trinitario, cacau criollo…aquesta planta, sagrada per als maies i els asteques, ara és un dels productes dolços més utilitzats a tot el món: l´Europa continental és negada, literalment, en tones de xocolata en forma de rajoles, xocolatines, snacks, galetes, caramels, bombons, pastissos, mousses…Cap ingredient, segurament, no té tant d`èxit en la pastisseria i dolceria. Suïssos, belgues, francesos, britànics, holandesos, nordamericans, com se sap, són les grans referència de la comercialització del producte- Nestlé, Droste, Mars, Cadbury, Valrhona…-Però també els països catalans hi aporten una gran tradició, de Mallorca o Menorca a la Vilajoiosa (Valor)fins a la innovació i capricis catalans: mones,i, sobretot, noves i originals menes de productes, com els Bomboli, de Barcelona, uns sorprenents bombons farcits amb oli d’ oliva (incloent l´Argudell de l´Empordà). El cacau, com és sabut, és alhora dolç i amarg: tant en el sentit literal com en el figurat. La seva profunda amargor deriva  dels crims de la colonització europea i, particularment, castellana. Fa poc en un diari de Lleida entrevistaven Ernesto Antonio Fernández, professor de la Universitat Central de Veneçuela, responsable de la Sociedad Científica de Amigos del Parques Nacional Henri Pittier i investigador. Aquest singular parc nacional té la característica d’ estar sempre ennuvolat i humit, per la qual cosa rep el nom popular de Selva Nublada: com diu el mateix entrevistat, i és conegut pels gurmets, és el millor ha`bitat per al cacao Chuao, un dels millors del món, ja que és molt aromàtic i poc amarg. L´Ernesto, a més, preguntat, sobre els habitants del parc, posa el dit a la nafra, els espanyols hi varen portar esclaus negres (ara h viuen els seus descendents) i hi varen exterminar els indígenes. Espanya- la mateixa que ens oprimeix ara- és clar, no ha reconegut mai aquests crims, ni ha pagat per ells. Però l´Espanya actual no solament és hereva d’ aquest passat- del qual se n’ orgulleix sota el nom de “Encuentro”-, sinó que també, si no se n’ honora, s’aprofita del llegat de totes les dictadures, incloent la de Franco, que va situar el català gairebé  a nivell zero, cosa ara molt ben aprofitada pels polítics, intel.lectuals, escriptors o artistes espanyols, que encara firmen manifestos contra la nostra llengua o- els, suposadament, més progres- callen i atorguen de la forma més iníqua: i encara aquí els riem les gràcies tot haurien de ser declarats, persones no grates.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!