LA CONCA DE BARBERÀ, TERRA DE VINS
Aquesta és una comarca vitícola per excel.lència, amb una vocació iniciada pels romans. Més tard destaca l´aportació del monestir de Poblet, fundat l’ any 1153, que va impulsar aquesta cultura del vi; els seus monjos del Cister, orde procedent de França, foren els primers a plantar ceps després de la ocupació islàmica. Al monestir es pot visitat l´imponent celler del s. XIII.
Encara avui es produeixen vins que porten l’ apel.latiu de Poblet (Codorniu) o el de “Grans Muralles” (cellers Torres), un dels millors negres de tot el país, elaborat amb un cep antic recuperat, el garrut o garró; també s’ hi ha adaptat el cabernet sauvignon. Igualment s’hi produeix un dels millors blancs, el chardonnay. Destaquem també el “vi pimentat”, que reprodueix una recepta medieval, el piment o clarea (vi aromatitzat amb espècies).
Després dels romans , dels cistercencs i el temples, que varen revolucionar el cultiu de la vinya i la vinificació, aquest conreu va avançar fer un altre pas de gran importància a partir de finals del segle XVIII i sobretot a mitjan del segle XIX. L’exportació de vi i aiguardent cap al nord d’Europa i el continent americà va convertir la vinya en el conreu gairebé exclusiu de la comarca. Va ser l’època de la construcció de marges i bancals a les serres per aconseguir més a quantitat de sòl conreable, i també els anys de la construcció de la línia ferroviària Reus-Montblanc, a fi de transportar més ràpidament i de forma fàcil i econòmica vins de la Conca de Barberà als ports del litoral tarragoní.
S’ hi produeixen vins de Catalunya,i els acollits a la prestigiosa DO Conca de Barberà; hi destaquen els blancs i els rosats, però també negres cada cop més ben elaborats, tan de l’ any com envellits, així com vins generosos, excel.lents per a les postres o per cuinar.
Pel que fa a les característiques dels seus vins, en destaquen les dades geogràfiques i climàtiques: la plana definida pels rius Francolí i Anguera està protegida per les muntanyes que l’envolten, especialment la serra de Prades per ponent. La moderada altitud de la serra de Miramar i l’estret de la Riba permeten una certa influència dels vents humits i temperats de la costa, però per altra banda, les marcades inversions tèrmiques hivernals accentuen les gelades a les parts baixes. El clima és moderat, entre mediterrani i de secà, amb una temperatura i pluviositat òptimes per elaborar vins de qualitat, secs, aromàtics i suaus. L’altitud mitjana és de 500 m. El sòl és bàsicament calcari. La marinada ja esmentada que bufa a la comarca serveix per refrescar i netejar les vinyes. Diversos microclimes donen vivacitat als seus vins. Els sòls són, en la seva quasi totalitat, de naturalesa calcària i pobres en contingut de matèria orgànica. Poden ser argilosos, amb un característic color rogenc o d’una textura més lleugera i un coloració fosca. Al fons de la conca hi ha terrasses fluvials. A l’extrem sud-oest de la comarca i a la falda de les muntanyes de Prades també hi són presents els sòls de llicorella, que ens apropen al Priorat.
La zona de la denominació d’origen s’estén pels següents municipis: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Senan, Solivella, Vallclara, Vilaverd i Vimbodí i Poblet.
No obstant això, la plaga de la fil·loxera per la comarca a finals del segle XIX anorrearia completament aquella època d’esplendor, però un altre cop, la pagesia de la comarca, fent un enorme esforç, va saber ressorgir amb renovada empenta.
Després de la fil.loxera, el 1894 va néixer la Cooperativa de Barberà de la Conca a la qual van seguir tota una llista de cellers cooperatius. A principis del XX, es van aixecar impactants edificis modernistes com els cellers, batejades per Àngel Guimerà com les “catedrals del vi”, obra d’arquitectes com Domènech i Muntaner o Martinell.
Per als blancs hi trobem : Macabeu i Parellada- varietats tradicionals- Chardonnay, Garnatxa blanca, Chenin, Moscatell de gra petit, Sauvignon blanc. També hi ha Moscatell d’Alexandria.
Pel que fa als negres: Cabernet franc, Cabernet sauvignon, Garnatxa negra, Monastrell, Merlot, Pinot noir, Syrah, Trepat, Ull de llebre, Samsó.
Però el Trepat és la varietat autòctona de la Conca de Barberà, objecte de grans vins. També es pot trobar a la zona del Riu Corb, Baixa Segarra i també una petita proporció a la Conca de Tremp. És sensible a les gelades de primavera. Presenta sensibilitat a l’excoriosi. Força resistent a la Botrytis. Tem la sequera; els sòls una mica frescos resulten els més adequats. S’adapta bé a la majoria de portaempelts utilitzats.
Quan el Trepat s’elabora com a rosat s’obté un vi destacable, lleuger, fresc i afruitat, de color rosa gerd, net i lluminós. En l’elaboració en negres s’obté un vi fresc i lleuger, poc tànic, amb aromes de pebre negre, lleuger, amb un color entre cirera i robí i violaci. En boca destaquen les notes de fruites vermelles i regalèssia,amb un tocs especiat de pebre i fulla de llorer. El color, l’aroma i el paladar els fan únics. També és apte per a negres joves o bé amb fusta, rosats, blancs de noirs, escumosos…
Les varietats tradicionals productores de vi blanc són el Macabeu i la Parellada. Amb aquestes s’obtenen uns vins de color groc pàl·lid brillant, lleugers, de fina aroma afruitada i moderada graduació alcohòlica. El Chardonnay és una varietat d’introducció recent, que pot participar en un cupatge amb les dues varietats anteriors aportant corporeïtat i consistència, o bé destinar-se a una elaboració monovarietal amb les tècniques més modernes de fermentació i criança en bótes de roure i originar uns vins de gran prestigi, que ja ha arribat, per exemple, als prescriptors americans.
Els vins negres procedeixen tradicionalment de l’Ull de llebre i la Garnatxa. Però les varietats foranes com el Cabernet sauvignon, el Merlot, el Pinot noir i el Syrah s’han adaptat perfectament al clima i sòls de la Conca. Els negres joves són suaus i lleugers, saborosos en boca. Els que reben envelliment en bótes de roure tenen més cos, adquireixen una gran excel.lent aromàtica i tenen una bona persistència.
Els excel·lents vins de la Conca de Barberà tenen el seu referent diferenciador en aquesta varietat autòctona de raïm negre ja esmentat, el Trepat, que des de la DO es vol potenciar i s’ ha presentat amb un segell propi. Els viticultors i els enòlegs estan coordinant esforços per posicionar els seus productes entre els millors vins tant a nivell català com internacional, pretenent conjuminar producció a nivell artesanal i tradició amb innovació, amb projecció cap al futur.
La iniciativa de crear un distintiu per als vins monovarietals elaborats amb trepat té l’origen en la tradició i cultura de la viticultura en aquest territori d’aquesta varietat que, segons tots els estudis data d’abans de la fil·loxera, i per tant, constitueix un cep molt remarcable, amb valor històric afegit.
Va ser a partir del 2004, quan va sortir al mercat el primer vi negre de trepat, i s’ha apostat per reivindicar aquesta varietat com a pròpia de la comarca. Viticultors i cellers han posat l’accent en la diferenciació respecte altres vins, ressaltant l’especificitat d’un territori, d’ una terra i del seu clima i geografia. Cada cop hi ha registrats més hectòlitres de vi trepat qualificats.És una aposta de futur certament encertada, amb unes grans possibilitats, per la seva excepcionalitat i valor afegit.
Els vins que llueixen aquest distintiu estan subjectes als mateixos procediments de control de la qualitat i de certificació que els “DO Conca de Barberà”. Pel que fa l’etiquetatge, és obligatòria la designació de la varietat i exhibir el distintiu de garantia específic que expedeix la mateixa DO.Hi ha una producció de vins biodinàmics i ecològics a base de trepat i parellada.
Maridatge de plats i vins.-També s’utilitza per fer vi blanc amb cupatge de parellada i macabeu, i vi negre amb cupatge d’ull de llebre. El 80% de la producció són vins blancs novells, frescos i fruitosos, amb predomini del parellada, tot un goig per als grans plats de bacallà de la zona, amb els quals mariden molt bé. S’ harmonitzen amb els cargols i les coques de recapte. Per a les coques dolces les orelletes, etc. tenim vins dolços molt llaminers. Els romescos i perdius a la vinagreta, amb compte, poden harmonitzar-se amb blanc i rosats.
A part de les rutes enogastronòmiques, les fires de Montblanc- com Safrània-Fira de Sant Martí i de productes agropecuaris de la Conca, on els vins de la zona hi tenen un gran protagonisme.Diversos cellers organitzen visites guiades, tastets, concerts… També, a l´entorn de la cultura del vi, es fan altres activitats, com ara un maridatge DO Conca de Barberà a la Biblioteca Comarcal Conangla i Fontanilles, amb la col.laboració de l´INCAVI i la DO Conca de Barberà, amb tastos comentats, projecció de pel·lícules sobre el vi, etc. A Montblanc a la Torres de Tastos de la muralla medieval es fa un remarcable “Tast de vins de Pedra” i es visita la torre medieval.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!