BUNYOLS DE TOT EL MÓN
Els bunyols són peces de massa de farina fregida. En general des fan de farina de blat, però també n’ hi ha de farina de blat de moro, d’ arròs, de farina de cigrons, de farina de fesols menuts, etc. Es tracta d’ una preparació que existeix pràcticament en totes les cultures del
món, d’ Amèrica a Àfrica, d’ Europa a la Xina.
N’ hi ha de vegetals- albergínia, carabassó, de flors de carabassera…, de fruites- poma, cireres- Suïssa- plàtan-cuina francesa i xinesa-, figues- com les figues albardades de la Festa de la Magdalena de Castelló de la Plana-, càrnics- de cervell, vedella-, de peix- bunyols de bacallà i altres peixos i bunyols només fets amb massa però endolcits amb sucre o mel. També n’ hi ha amb patata, com els que es fan a les Balears.
Sovint s’ associen a les festivitats:per Quaresma, bunyols, dits brunyols a les comarques de Girona, una tradició que, sortosament, no s’ ha perdut. Però hi ha altres llocs on es fan bunyols, del País Valencià i les Balears, al Magrib o Grècia. A Itàlia hi ha els bunyols de Sant Josep, els Strufoli de Nadal i altres i en altres països europeus, com Alemanya els bunyols de Carnaval. Retrobem els beignets a França i a les Antilles. Als Estats Units, els bunyols dits doughnuts, són popularíssims, i se’n mengen a tothora; n’ hi ha amb diversos gustos i acabats. Els bunyols de blat de moro també són populars al sud. Els bunyols de poma són força coneguts. També es fan fritters- nom del bunyol en anglès- de cloïsses, cranc, etc. i en algun lloc molt concret, de carbassó. Tot i que quan vaig intentar fer-ne a casa d’ uns parents cubans, a Miami, no en vaig trobar a cap supermercat, i els vaig haver d’ encarregar. De fet en diuen zucchini, que és el nom italià, i amb això ja està tot dit…
Arreu de de la Xina, els bunyols es venen als carrers. Poden contenir carn de porc, però són també vegetarians.Els bunyols també són molt populars al sud d’Àsia i són correntment coneguts com pakora (pakoda) o bhajji. La major part són vegetals. A l’estat indi de Kerala, els bunyols de banana són molt populars; els retrobem a Àfrica. A l´Índia es coneixen com Pazhampori.
Als bunyols d’Indonèsia s’inclouen la categoria de gorengan i n’ hi ha moltes varietats que es venen en carretons. Hi trobem els pisang goreng, tempeh, tahu goreng, oncom, de batata o moniato, amb trossos de mandioca, farina de mandioca i arròs, i sovint són un acompanyament de certs plats. La varietat coneguda com bakwan conté farina amb verdures picades com la pastanaga i col, mentre que les patates en forma de bunyol anomenades perkedel solen consistir en puré de patates o blat de moro (perkedel jagung).
La varietat iraniana de bunyols es diu Kuku que es presenta en diferents versions com les de patates, herbes, etc.
El Japó és el rei dels bunyols en tempura; es fa a base de mariscs, verdures, etc.. La tempura, de llunyà origen portuguès, com és sabut, ha arrasat en la cuina occidental.
En la cuina coreana, els bunyols són coneguts com twigim. N’ hi ha de pollastre, algues, gambes, calamars, etc.
A Malàisia i Brunei, és corrent que un bunyol anomenat cucur . A les Filipines, els bunyols d’ou es diuen kwek-kwek o tokneneng (pollastre), i solen ser d’ aviram; els bunyols de calamar es diuen kalamares, nom d’ origen espanyol. Aquests, juntament amb bunyols de gambes anomenats okoy, i bunyols de plàtan anomenats maruya també es venen en carrets al carrer.
En la cuina birmana, els bunyols es diuen a-kyaw. Se’n fan de ceba, carbassó, pasta de mongetes, banana, chayote, tofu…Els bunyols salats es mengen principalment a l’esmorzar o com un aperitiu per al te. Els bunyols de ceba, cigrons, etc. són corrents
Els bunyols anomenats Whitebait són populars a Nova Zelanda. A Sud-Àfrica hi trobem bunyols de carbassa, i altres. Regne Unit
Finalment, a les al Regne Unit hi ha bunyols de peix, pinya, poma, patata, ceba, pebrot, carn de vedella,etc.
STRUFFOLI (BUNYOLS DE MADAL)
Els Struffoli són uns bunyols típics de la Regió Campània que se solen menjar per Nadal. En altres regions es fan per Carnaval.
Antigament els Struffoli de Nàpols eren preparats en els convents, i les monges i aquestes els donaven per Nadal a les famílies nobles que es destacaven per les seves obres de caritat o ajuda.
!ngredients:
500 g de farina
Una culleradeta de cafè de llevat en pols
8 g de sal dissolta en una culleradeta d’aigua.
50 g de sucre
Un rajolí de Maraschino o licor Strega
Una beina de vainilla o aroma de vainilla.
4 ous
60 g de mantega
Una pell de taronja ratllada
Oli de gira-sol per fregir
mel (la necessària per banyar els bunyols)
petits confits de colors
cireres en almívar, poncem o taronja i carbassa confitades
Elaboració
En un bol gran treballeu la farina amb una mica de sal, el sucre, el licor, la vainilla i 2 ous.
Barregeu bé tots els ingredients i afegiu-hi la pell de taronja ratllada( amb compte de no ratllar la part blanca per tal que no amarguin, afegiu-hi els altres dos ous i la mantega a trossets. Treballeu amb les mans fins a obtenir una massa llisa i homogènia, tapeu amb film transparent i deixar reposar a la nevera dues hores.
Transcorregut el temps traieu la massa i talleu un tros.Mentre es treballa una part, deixeu la resta coberta amb film perquè no s’assequi).Esteneu la massa amb un corró, fer bastonets de la mida d’un centímetre de gruix aproximadament i tallar a trossets (han de quedar de la mida d’un cigró, aproximadament). Fregiu les boletes de massa en abundant oli calent a foc mitjà evitant que l’oli sigui massa roent. Quan tot just comencen a agafar color es van traient i col·locant en un plat amb paper absorbent fins que estiguin totes les boletes fregides. Un cop fregides totes les boles, poseu en un pot amb capacitat suficient per poder girar-les, tres cullerades de mel, escalfeu la mel a foc mitjà fins que es perdi l’escuma i la mel es faci més líquida i d’un color més daurat. Llavors hi afegiu els Struffoli fregits i remeneu-los amb una cullera de fusta, afegiu-hi la fruita gebrada o confitada a trossets, gireu el cassó per tal que s’integrin tots els ingredients. Cabeu-los de decorar amb els fideus de colors o petits confits i uns trossets de fruita gebrada i guindes de colors, deixeu-ho refredar i tapeu-ho amb film transparent.
Notes
Es conserva bé tres o quatre dies si estan protegits de l’aire, coberts amb una campana de vidre o amb film transparent. També es poden congelar fregits sense, però sense que estiguin impregnats de mel.
En comptes de pela de taronja s’ hi pot posar escorça de llimona, i en comptes dels licors esmentats, rom, grappa o aiguardent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!