EL CAQUI, el SARONI I EL PERSIMON
El caqui és una fruita de tardor que a molts ens agrada- en tinc un de plantat al meu jardí, i fa una abundant producció- i d’ altres el troben insuportable. A mi en canvi, no m´acaba de fer el pes el Persimon, marca comercial d’ una caqui- per tant són la mateixa fruita- que es presenta dur i es pot pelar com una poma. Per aconseguiré que no sigui astringent, se l´ha sotmès a un procediment de “desastringentzació”. A pagès , on sempre hi sol haver un caquiler a les cases- fruita que no sempre es menja, però és molt decoratiu per Nadal- d’ un caqui astringent- massa verd- se’ niu que és “pelut”.
El canvi climàtic s’ està notant, ja que ara els caquis maduren molt abans del desembre, com era corrent. En ple octubre m´he atipat de menjar-ne. La forma adequada és xapant-los per la meitat i menjar-los amb una cullereta, com qui menja una crema de fruites.
El caquier (gènere Diospyros) és el nom genèric de diversos arbres conreats pels seus fruits anomenats caquis. Etimològicament procedeix del japonès kaki.L’espècie de la qual s’aprofita el fruit és D. kaki, mentre que D. lotus i D. virginiana es fan servir com a portaempelts de la primera. A Japó, el país originari, els caquis es mengen durs i tot i això no són astringents. La seva collita és una festa familira.
Són arbres de fins a 12 metres d’alçada i caducifolis. El fruit és una baia amb el calze enganxat que pot ser astringent (per la presència de taní). Té la particularitat que no es pot consumir en el moment de la recol·lecció, ja que necessita un procés de sobremaduració a causa de la seva aspror (astringència) per la qual cosa s’acostuma a tractar-lo abans del seu consum untant-lo amb alguna classe de beguda alcohòlica forta, com el brandy, l’aiguardent, etc.
El conreu del caqui es remunta al segle VIII a la Xina i el Japó. Va arribar a principi del segle XIX als Estats Units i cap a 1870 a Espanya i als Països Catalans, i, segurament abans a Portugal. Els principals productors mundials són el Japó, la Xina, els Estats Units, el Brasil,l’ Índia i Israel (d’on és la varietat Sharon idèntica a la varietat americana Triumph). Els majors productors europeus són Itàlia i Espanya.
En espanyol se’n diu kaki o palosanto; en francès kaki, en anglès persimmon, en alemany Kakibaum i en italià caco.
Des de fa uns quants anys, es cultiva sistemàticament a la comarca de la Ribera del Xúquer (País Valencià), on ha arribat a substituir un producte tan tradicional, però devaluat, com la taronja. La varietat autòctona Roig brillant és l’única emparada en la denominació d’origen Caqui Ribera del Xúquer. Va sorgir de forma espontània com a conseqüència de la sembra de llavors en el marge d’una parcel·la en el terme municipal de Carlet, un dels meus pobles preferits , per raona d’ amistat, del País Valencià. De fet, cap a 1960 es va empeltar la primera plantació en el terme municipal de l’Alcúdia. A partir d’aquest moment el caqui va tenir un creixement exponencial. Avui aquesta varietat representa més del 95 per cent del caqui conreat al País Valencià, que és el principal productor d’ Espnaya.
Els caquis de la Ribera del Xúquer es poden consumir de dues formes diferents: “Clàssic”, que és el de la polpa tova. Es cull madur amb una textura tova que fa que es mengi amb cullereta. Sharoni, que és el de la polpa dura. És el nom que reben els fruits de la varietat “vermell brillant” després de ser sotmesos a un tractament en magatzem, pel qual s’elimina l’astringència, i permet que es mengi amb ganivet i forquilla o pelant-lo com una poma. Té un color ataronjat i la textura és més ferma, la qual cosa en permet la comercialització i exportació. En el mercat apareixen a mitjan octubre.
Amb els caquis es pot elaborar melmelada, gelats, mousses, sorbets, flams, pastissos, púdings, o begudes refrescants.
LLAGOSTISN AMB SALSA DE CAQUI
Una recepta fàcil d’ elaborar, per aprofitar els caquis- també els sharonis o persimmons-. La salsa recorda un xutnei indi.
½ kg de llagostins (o 4 per persona, depenent de la grandària)
1 pebrot vermell
1 pebrot verd (italià)
40 g de brots de soja
oli vegetal
sal
pebre
Per a la salsa de caqui:
2 caquis
30 g de mel
20 g de sucre (o edulcorant)
aigua
15 ml de vinagre
1 canó de canyella
Elaboració
Per fer la salsa de caqui, poseu en un cassó al foc el sucre, el vinagre, la mel, i el canó de canyella. Quan agafi consistència com de caramel, incorporeu-hi el caqui pelat i trossejat. Remeneu i afegiu-hi un rajolí d’aigua i cuineu-ho durant 20 minuts a foc mitjà. Retireu el canó de canyella i tritureu-ho.Talleu els pebrots a bastons. Fregiu totes les verdures juntament amb els brots de soja en una paella amb oli calent. Salpebreu-ho i feu-ho coure durant 3-4 minuts a foc viu. Escorreu sobre paper absorbent i reserveu-ho.
Netegeu i pela els llagostins, salpebreu-os i salteu-los volta i volta en una paella amb una mica d’oli. Afegiu-hi la salsa de caqui i remeneu-ho durant 3-4 minuts, a foc mitjà. Serviu-ho
Notes
Podeu afegir-hi altres verdures, com carbassó, pebrot groc, naps, pastanaga.Particularment m´agrada posar-hi làmines de bambú, que creen una textura interessant i cruixent. Per crear aquest efecte podeu decorar el plat amb llavors de sèsam, de rodella, lli, etc. Podeu decorar el plat amb anís estrellat, que haureu cuit amb la salsa.
En comptes de llagostins podeu fer servir gambes grosses i fins i tot calamar tallat a tires.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!