Xocolates, pralines i bombons, un aliment i una llaminadura, d’ Amèrica a Suïssa i Bèlgica.
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Courier New”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:116.8pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
XOCOLATES I
BOMBONS BELGUES I SUÏSSOS
Quan viatges per
Bèlgica et sorprèn la quantitat de delicades bomboneries, i botigues de llamins,
fins i tot en petites ciutats. Tinc un record especial de Bruges, on l’ amic Anton m´hi va acompanyar en una una llaminera
plena de delícies palatals, després d’ acollir-me a casa seva.
Les xocolates i bombons belgues són dels més famosos del
món.Pel que fa a aquesta llaminadura, Bèlgica n´és un dels primers país consumidor del món ( 7 kg
per persona a l´any; 3 kg a França, i menys a Espanya).
Els bombons belgues varen començar a adquirir fama a
partir dels anys 20. L’ any 1026 JosepH Draps obre una botiga a Brussel.les on
ven bombons: és la base d’ una de les marques mundials de referència, Lady
Godiva, que comença a obrir bomboneries arreu- París, 1958 , fins a arribar als
Estats Units. La marca és adquirida l’ any 1958 per la nordamericana Campbell’s Soup Company,
sense perdre la seva qualitat. Als Estts Units els bombons Lady Godiva es venen
a les farmàcies i supermercats- vlaguila redundància, ja uquq les pharmacies són supermercats de
proximitat oberts dia i nit-.
Altres marques mítiques la segueixen, totes elles
rivalitzant a fer els millors bombons i “pralines”- com es diu a Bèlgica; s’ hi
inclouen les característiques preparacions en forma de marisc de clova (fruits de mer, en francès) Igualment
rivalitzen en la presentació, amb capses d’ una gran bellesa.
També Holanda és un país famós pels seus cacaos ( “Van
Houten”,“Droste”, etc.) i xocolates, i el mateix podem dir d’ Anglaterra(“Cadbury”,
“Rowntrees”). S’ hi afegeix França, amb “Valrhona”, un nom de referència
mundial per als professionals, o “Poulain”. A Alemanya hi ha el grup Ritter. A
Espanya i Catalunya hi ha dinasties com els de les xocolates “Valor”, de la
Vila Joiosa o “Chocovic”, i “Xocoter” de Vic, aquesta amb especialitats
remarcables. A Banyoles hi ha la Torras. També a Barcelona s´elaboren excel.lents
xocolates i bombons, am pebre, am gingebre,
amb oli d’ oliva, amb cacao 100%.
No obstant, l’altra potència xocolatera, i a nivell
popular la més important del món, és Suïssa. Aquí es va inventar la xocolata
amb llet, quan Daniel Peter va afegir a la massa de cacao llet condensada l’
any 1875. Al cap de pocs anys Rudolph Lindt- un altre nom lligat a tot el món a
la xocolata- va aconseguir per primer cop un pasta de xocolata totalment llisa,
ja que no es molia a la pedra sinó sota el procediment de moles anomenat Conchieren – del nom de les moles,
procedent de l’ espanyol “concha”, petxina-. S’afegeixen a la investigació i la
presentació de nous productes els Sprüngli (ara Lindt &Sprüngli), Fraçois
Louis Cailler, Kohler, Phillipe Suchard, Tobler (qui no coneix el “Toblerone”,
famosa xocolatina amb ametlles?), “Nestlé” i altres. Als Estats Units hi
destaca, com a pioner,Milton Hershey: la major part d’ aquests noms esmentats,
encara avui, donen nom a grans marques de xocolates.
Els bombons (en francès chocolats o bombons de
chocolat, així com bouchées i fondants, segons l’ elaboració.
Segons el procediment o la textura assolida , podem
classificar els bombons en sòlids o massissos, farcits amb un farciment sòlid o
semisòlid (pasta de’ avellanes, pasta de fruita-maduixa, gerd…- crema de
menta, etc) o buits, amb farcit líquid (normalment un licors o aiguardent).
A més, els bombons poden variar segons si es fan amb
xocolata negra (amb alt contingut de cacao), xocolata amb llet i xocolata
blanca (sense cacau), o combinant diverses menes de xocolates- blanca, – que no
és estrictament xocolata-, amb llet i amargant com podem veure en els bombons
belgues en forma de marisc.
Els farcits més corrents, que poden canviar segons el
gust del país o l’ evolució d’ aquest gust, són la crema d’ avellanes i la gianduja italiana, o el pralin o praliné francès (ametlles), la
trufa (cacao, sucre, mantega o crema de llet, o nata, etc.), la crema d’
ametlles, el massapà (amb gust amarg, aigua de flor de taronger,etc. Una
especialitats són els anglesos after eigth, amb crema de menta, els de fudge
(mena de caramel), de crema de cafè, les fruites confitades recobertes amb
xocolata (que han esdevingut una coneguda especialitat aragonesa coneguda com a
“frutas de Aragón”; a Àustria s`elaboren amb fruties dessecades, com prunes).
Els bonbons també s’ anomenen segons la forma: trufa
(arrodonits o en forma de bola), carrés (quadrats), piràmides. Bombons
clarament individualitzats són les fruites confitades recobertes de xocolata,
els pralines en forma de marisc , el rocher (xocolata, ametlla, coco, etc., amb
aspecte irregular) i les pralines franceses i anglesess (ametlles o nous
garrapinyades).
Bombons clàssics i moderns , que constitueixen tot un
catàleg de l’ exquisidesa, són alguns dels següents, triats d’ entre les més de
200 especialitats- i més- possibles: Carré au lait,Gianduja, Jamaica,
Nougat,Trufa negra,Trufa crocant, Trufa amb vainilla, Trufa de taronja,Trufa
amb llet, Trufa blanca,Trufa amb te,Trufa amb nou moscada, Mont-blanc,Jamaica,
Mint gelée,, Caramel-Stange,Cognac,Florentiner,Cehmin de fer,Scjiesser Rhum,,
Baisers du jour,Krasenkager (massapà),Princesse (trufa de taronja amb sucre amb
pols), Doris, Lemon-Gelé, Orangenschnitze (taronja confitada), Ananasdreiexkke
(pinya confitada), de cirera confitada, Rocher,Violette, Riora,, Cointreau,
Abricot-Fjord, Honey-caramel (caramel de mel),Espresso o Moca (cafè),
Stanniol-Gianduja,, Honignuss, Bourbon, Whisky,Turkish delight (de rahat
lokum). Pistatxo o festuc, avellana, ametlla i, a Catalunya, el bombó de
postres de músic.
Virtuts de la xocolata
Euforitzant i
antioxidant, sobretot si té un alt contingut de cacao.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!