Recentment ha vingut a Barcelona el prestigiós historiador Britànic Paul Preston catedràtic d’Història Internacional al London School of Econòmics, gran especialista en història hispànica contemporània, concretament, en la II República i la Guerra Civil. El motiu de la seva visita a la capital de Catalunya ha estat el de rebre el Premi Ramon Trias Fargas d?assaig per la seva obra ?Idealistes sota les bales?, una apassionant narració sobre la tasca dels corresponsals de guerra que van treballar en el bàndol republicà, llurs problemes, adversitats, malventures, i tota sort de contratemps per tal de reeixir a enviar alguna crònica del curs de la guerra a llurs diaris estrangers …
…
Aprofitant que Paul Preston estava a Barcelona per recollir el premi vaig tenir l’oportunitat de fer-li una entrevista per una publicació literària, en el moment de començar-la vaig parlar-li en anglès, però ell em va sorprendre gratament amb aquestes paraules: ?si us plau, parli’m en català?. Així doncs, tota l’entrevista la vàrem fer en català i he de dir que em vaig quedar admirablement sorprès de la bona correcció fonètica i lèxica de la nostra llengua d?aquest erudit personatge. Em va explicar que últimament ha llegit molts de llibres en català i que considera que per arribar a conèixer l?ànima d?un poble cal conèixer també la llengua que n’emana i, que en el cas de Catalunya, és imprescindible per copsar l?esperit d?un poble que s?expressa en llengua altre que la castellana.
Sempre he admirat un munt les persones d?altres nacionalitats que en venir a Catalunya s?interessen per la nostra llengua i cultura i que, a més, tenen la força de voluntat d?aprendre i parlar català, tot i sabent que amb el castellà o el francès potser ja en tindrien prou per viure a casa nostra, però, en tractar-se de gent intel·ligent, saben perfectament que si volent connectar amb l?esperit del nostre poble i barrejar-s’hi els hi cal parlar com nosaltres. Aquest fet contrasta tristament amb la foscor de tots aquells que porten un munt d?anys vivint a Catalunya i són incapaços de pronunciar un sol mot en la nostra llengua. No hi veuen més enllà del seu nas.
Joan-Francesc Escrihuela
publicat el 27/11/06 a: http://www.vilaweb.cat/www/catalunyanord
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!