La llei del mercat
Vaig conèixer un individu –molt espavilat pels negocis– l’activitat del qual consistia a vendre paraules. No paraules qualssevol, no, sinó paraules noves. Els seus clients –el meu target, deia ell– eren escriptors impacients, polítics en actiu i cantants de rap. Els seus arguments –l’argumentari de venda, precisava– tractaven de l’avantatge de poder ser els primers a fer servir unes paraules, tan noves, que encara no havien estat acceptades per l’IEC, però que, ull, la cosa estava a punt –afirmava. Prestigi –els hi entaforava– era el benefici clau; i els deixava bocabadats. Sí senyor, visió de negoci tenia el paio: l’èxit va ser aclaparador. Cantants, polítics i escriptors s’hi van abocar, àvids com estaven de lluir i enlluernar. I en van ser tants, en van comprar tantes –de paraules– i les van fer servir tant i tant, que l’IEC, que no en tenia cap intenció, es va veure obligat –doblegat– a incloure-les al diccionari tant sí com no. La llei del mercat, deia ell. Absolutament despirtànic.
No vola qui vol. Qui vola, no vol, simplement vola (de la sèrie Lletrades)
Està clar que som en un any que comença, i estàs molt animat i això m’agrada molt.
Sí, comencem l’any amb força!
Gràcies, Elisenda.
Un petó!
Despirtànic era la paraula que cercava jo! Bon any!!!
Bon any, Santi!!
Me n’alegro de que et serveixi d’alguna cosa; a més, suposo que estaràs d’acord amb que, tal com estan les coses avui, tot és bastant despirtànic.
Una abraçada.
Mira, jo, en canvi, no acabo d’entendre el significat d’aquesta paraula…és inventada?
Bon any!
Bon any, Aliki,
Aquesta paraula és de la nova fornada, encara no l’ha acceptada l’IEC.
Però jo soc optimista, no crec que trigui pas gaire.
Una abraçada, Aliki.