Isaac Peraire Soler

El reelegit President del Parlament de Catalunya, l’independentista Ernest Benach, ha realitzat un discurs amb un contingut ple de referències nacionals, un discurs propi d’un parlament sobirà. Llàstima que, de sobirà, en té ben poc… Ja tenia raó l’Albert Rivera, de Ciutadans, molt crític amb el discurs del President (això certifica que realment ha estat un discurs nacional) que a l’iniciar la sessió sentia una mica de respecte per la càrrega simbòlica que té el Parlament. Sí noi, càrrega simbòlica. Perquè no té gaire més… (Segueix llegint…)

El Parlament de Catalunya és una institució que mereix molt respecte per aquesta càrrega, símbol de catalanisme i de país, però és evident que fins que no sigui d’un país completament lliure i confederat, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, no serà un Parlament amb tots els ets i uts.

La sessió d’avui -de la que he vist el discurs del President i les entrevistes posterirors que ha fet el Cuní- no en destacaria res més, una formalitat com l’ocasió es mereix i ja està. Poques dones entre els parlamentaris, i una renovació que a Vilaweb anuncia que és d’un 34%. Aquesta no és una xifra gaire alta, això vol dir que n’hi ha molts que repeteixen. Val a dir, que no sóc massa partidari de què aquestes repeticions es succeeixin. N’hi ha que ja comencen a cansar…. (només cal mirar la mesa).

A les entrevistes posteriors, hem vist uns satisfets Benach, Saura i Carod. Un tímid i reservat Montilla -em sembla que cada cop li costa més expressar-se-, un actiu Piqué, un cridaner Rivera i un Mas lligat al passat. Ha parlat tota l’estona de crítica a la campanya dels membres del Tripartit -Entesa- i proclamant-se legítim i moral President de la Generalitat. Ha dit que el govern que es constituirà la setmana vinent o l’altra, és com fumar-se tres paquets de tabac al dia, és a dir, legal però dolent. Així que ja tenim la comparació del dia.

Espero que sigui una legislatura productiva, apartada d’escàndols innecessaris i inútils, i que els parlamentaris actuin amb la reponsabilitat, seriositat i rigor que els cal com a membres d’aquesta cambra catalana, que lluny de tenir la plena sobirania -tot i que no podem esperar gaire a tenir-la-, és encara de representació nacional.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!