Isaac Peraire Soler

La Contra, de La Vanguardia d’aquest dilluns, estava dedicada a Jean Monceau, un tanatopractor. Escaient entrevista pels dies que corren. Tots Sants, és una diada cristianament establerta que fem servir pel record, i adoració, de tots els nostres morts. És el dia que la gent es personalitza als cementiris, els encarregats de manteniment d’aquestes instal·lacions han tingut més feina de l’habitual i les floristeries fan l’agost.

He de reconèixer que jo fa ja uns quants anys que no vaig a cap cementiri aquest dia. Orar o adorar, no ho faig. I recordar-los, ho faig el dia  a dia. Però bé, entrem al tema principal que m’ha animat escriure, que és la tanatopraxia i el tanatopractor. (segueix…)

Primer, no sé si aquestes paraules són correctes en català, ni si són acceptades. Però les uso tal i com les fèia servir La Vanguardia, amb el perill de ser paraules espanyoles, però en aquest cas, les entenem perfectament.

Doncs llegint l’entrevista se’m feia estrany tot el què estava seguint. És molt estrany parlar amb tanta naturalitat de morts i de cadàvers. De si està satisfet després de fer la seva feina, de deixar un rostre saludable al difunt, d’esborrar els signes de la mort, de si està maco un quan es mor, de si li poso la roba que em diuen els familiars, de fer una obra d’art… Coses que són corrents en la majoria dels difunts, però veure-ho plasmat en una entrevista, xoca.

L’home ha ‘arreglat’ vint-i-dos mil cadàvers en 23 anys de professió. En fi, tal i com diu Víctor-M. Amela a l’entrevista: "aquesta setmana toca dia de difunts: tots els meus respectes a tots els tanatopractors".

(PD: per si interessa llegir-la, adjunto l’entrevista en dues parts, espero que es pugui veure bé.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!