Isaac Peraire Soler

En el marc de l’assignatura de Sociolingüística, he estat elaborant un treball (que té molt a desitjar, però que pot ser una base) sobre l’ús de la llengua dels nouvinguts a Prats de Lluçanès. Malgrat els prejudicis que pugui suposar la paraula ‘integració’, el treball es titula "la integració lingüística a Prats de Lluçanès". Aquest treball m’ha permès ser coneixedor de l’extraordinària riquesa cultural i lingüística que en aquests moments hi ha a la vida pradenca. (segueix…)

Segons dades que he obtingut, un 16,11% de la població pradenca és nascuda fora dels Països Catalans. Un 9,1% són originaris de la resta de l’Estat Espanyol, mentre que el maig del 2006 un 7,01% són vinguts d’altres països foranis -14 països diferents: 

A banda de quatre dades quantitatives que ens demostren empíricament aquesta realitat multicultural (a més, en alguna ocasió són procedents d’un mateix estat, però amb cultures i llengües diferents) present al nostre poble i que molt sovint ens passa per alt, el què m’ha semblat més interessant del treball ha estat poder conversar una estona amb persones nouvingudes, de diferents procedències i que viuen a Prats de Lluçanès.

L’objectiu principal de les entrevistes era conèixer de primera mà l’opinió de persones immigrades a Prats procedents d’un indret de parla diferent a la pròpia del poble. A més, valorar la importància de la llengua per a la integració social. Així, ens vem trobar amb el Rob, la Fàtima, la Mirela, el Dimitri, la Mariela i l’Ahmed. Per falta de temps no vaig entrevistar a més persones (falten moltes opinions i valoracions), però ho deixo obert a treballs molt més complets…

És curiós, molt curiós, les diferents interpretacions que els entrevistats fan de l’ús de la llengua, magrat tots coincideixen que és important saber la llengua pròpia per poder ser ben acollits al poble de destinació. Malgrat això, dependrà també dels motius de la seva migració per valorar la seva integració, la seva implicació a la vida associativa… Coincideixen també en demanar més mecanismes per a l’aprenentatge de la llengua catalana a la població, ja que d’aquesta manera s’afavoriria a la seva adaptació; jo, em sumo a aquesta idea. Cal que els nouvinguts tinguin a mà les eines per poder adaptar-se amb rapidesa a la nova cultura i nous costums que suposa per ells el quefer quotidià de Prats de Lluçanès.

Cal, però (i amb la majoria d’entrevistes ha sortit) la bona voluntat de les parts implicades. Dels nouvinguts i dels receptors. Sense la predisposició d’alguna d’aquestes dues parts, la cosa no funciona.

El següent aspecte és la importancia de saber el català o el castellà. En els entrevistats això crea divisió d’opinions. Alguns creuen que és més important saber el català, perquè a Prats t’obre més portes; però altres creuen que la importància de saber el castellà supera de tros la de saber el català, ja que amb el castellà tens moltes més oportunitats. La comunitat lingüística castellana és també suscpetible d’estudi, i caldria una menció a part. Deixem aquest aspecte per futurs treballs.

Una última qüestió que s’ha valorat és el cert racisme que en algunes situacions (diuen) encara es pot palpar al poble. Malgrat aquest no sigui mai junt amb violència física, potser aquesta violència sí que és emocional. I en ple segle XXI aquest fenòmen no s’hauria de produir. Cal, doncs, eradicar el racisme (del que sembla que en són més víctimes els nord-africans, que els europeus o sud-americans) perquè el contacte entre cultures esdevingui una vegada per totes una oportunitat en comptes d’un enfrontament.

Prats, ha de conèixer i obrir-se a aquesta realitat que viu, i aprofitar-la com a una riquesa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!