Isaac Peraire Soler

Aquests dies els mitjans de comunicació parlen molt de racisme. El cas del noi que va agredir a una immigrant al tren, l’espectacle a un altre tren de Girona, on el revisor va demanar el bitllet només a un negre. A això, vull afegir-hi una qüestió que em va fer arribar un amic, que dedica els seus dissabtes al matí a un esplai.

El tema és que els nens i nenes, de 10, havíen d’escollir un nom pel seu grup. I li van sortir amb l’estirabot següent: "fotre fora els moros de l’esplai" o "els que no tenen la mateixa religió que nosaltres". Sense comentaris. (hi ha més…)

Tot plegat torna a posar damunt la taula que estem en una societat que no ha superat el racisme. Però el cas dels nens és més preocupant que els altres dos (si és que es pot fer una degradació de preocupació). Aquests nens són els que en teoria ja han d’estar educats sense prejudicis de raça, o religió. Som moderns, no?

En tot cas, de qui és la responsabilitat que sortissin a parlar d’aquests noms com a possibles candidats? Quin paper juguen els pares en això? I l’escola? I el mateix monitor d’esplai? Aquest, tocat per la reacció dels nens, s’ha de sentir responsable de canviar aquesta percepció de la canalla? Entenc que hi ha d’afegir el seu gra de sorra, però que ni de bon tros n’és el responsable.

Bé, no sé si tot plegat torna posar damunt la taula que estem en una societat on encara hi ha molt racisme, perquè crec que malhauradament no ha desaparegut mai.

Combatre el racisme, integrant amb polítiques i formes reals els nouvinguts, és un repte importantíssim per conviure en una societat moderna, lliure i justa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!