Acabo de ser coneixedor de la notícia de la mort d’Augusto Pinochet. Me n’alegro? NO. Estic trist? Menys. M’ho miro amb fredor. Vilaweb remarca que el dictador (sanguinari i sense escrúpols, com tots els dictadors) ha mort el Dia Internacional dels Drets Humans. Curiós i anecdòtic però, alhora, significatiu. Pinochet va frustrar fa ja uns quants anys un govern democràtic liderat per Allende, i va instaurar una dictadura repressiva que encara avui cueja. (Hi ha més…)
Pinochet se’n va i no ha pagat de cap manera els seus crims. Pinochet, com Franco. Sense res més a afegir, suposo que almenys Pinochet ara deixarà de ser notícia i no serà tant cansat el sentir des de fa tants anys que si ara arrest domiciliari, que processos per no sé què… al final per no res. I em quedo amb el XILE VIU, PINOCHET MORT. Ara, cal no oblidar, per què Pinochet, no estava sol; col·laboradors seus encara avui corren també…
A mi només em queda preguntar com és que no hi hagi la manera de què gent com Pinochet pagui pel què ha fet. Pinochet ja no ho podrà fer; com és? A qui interessava que aquest monstre no s’enfrontés de veritat a un autèntic procés?
Per evitar processos penalitzadors, val més que no hi hagi Pinochets. Mai cap altre, si us plau.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord amb tu.
Xile, per molt que Pinoxet ja no estés al capdavant, respira ja molt més tranquil. Representa tallar amb el passat i obrir un ventall de nous i esperançadors horitzons. Mai més.