Isaac Peraire Soler

Doncs ja està. Ahir va haver-hi eleccions europees. 

Avui, com ahir a la nit, podem anar veient com cada partit fa les valoracions pertinents segons la seva visió (totalment lògic i normal). Uns en clau estricta amb el pensament posat a les eleccions de l’any vinent (si no s’avancen) al Parlament de Catalunya, altres pensant en clau de l’Estat espanyol (recordeu que tot l’estat som una única circumscripció electoral), amb Europa només com a rerefons. Jo ho faré, doncs, en clau municipal. (segueix llegint…)

A Prats de Lluçanès la participació va ser igualment baixa com a la resta del país (la tendència és la mateixa). Un element que inequívocament també hem de valorar i extreure’n conclusions els que ens movem en l’àmbit local. Els resultats a partits sí que és diferent que a la resta del país. En eleccions europees (com majoritàriament les altres), els resultats són sempre protagonitzats de forma clara per Convergència i Unió, però ens fixem també amb els d’Esquerra, ja que són les dues formacions amb representació a l’Ajuntament.

El context no és el mateix el d’ara que el de fa cinc anys. Llavors, ERC venia de guanyar les eleccions municipals, estava governant a l’Ajuntament i vivia el seu punt més alt de suport electoral dels últims anys a nivell nacional. CiU vivia hores baixes, el seu més baix moment. Ara, sembla una mica la situació invertida. Amb CiU a l’Ajuntament i intentant salvar els mobles a nivell nacional, plantejant-ho com una prova per a les properes autonòmiques i pintant una recuperació electoral que malgrat vulgui ser dissimulada, és molt costosa, i fent córrer aires de bonança. Al poble, CiU ha fet acte electoral, ERC no (que no deu haver influït). I malgrat aquesta situació que a priori semblaria que afavoriria a un ascens convergent i a un descens republicà, els resultats obtinguts enguany són en números absoluts similars els del 2004. CiU perd 5 vots, i ERC 14. CiU, això sí, millora una mica els percentatges, però no pas significativament.

A nivell nacional crec una mica el mateix. Però amb la victòria del PSC que malgrat ha rebut un bon càstig, segueix ‘manant’. M’agrada i em satisfà l’elecció del Junqueras (“Els Països Catalans seguiran sent defensats al Parlament Europeu!“, dèia el Puigcercós) i del Romeva, que em sembla també un gran treballador.

En l’àmbit estatal, no em genera cap tipus de valoració, per mi crec que era insignificant quin partit dels dos grans guanyés. S’ha de fer menció als vots d’Iniciativa Internacionalista, bàsicament a Euskadi, que demostra la capacitat de mobilització d’aquest grup de gent que representaven. A nivell europeu em preocupa bastant el rumb que està agafant la nau i els resultats obtinguts.

Lligant tots els àmbits, una cosa sí que em queda clara. A Europa hi tenim molt a dir, però sense un Estat propi se’ns fa molt difícil poder participar-hi activa i fermament. I molt menys podem millorar-ne res.

*Cliqueu aquí per veure els resultats a Prats el 2004. I aquí, els d’aquest 2009.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!