Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Ahir al migdia va tenir lloc una manifestació de pagesos a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona. Arribats de diferents punts de la geografia catalana (també de lluçanesos), i sota el paraigües de tots els sindicats agraris catalans -símptoma de què quelcom passa- protestaven pel què és ja insuportable.
La producció del porc i d’altre bestiar (com vedella, xai, conill) s’està convertint des de ja fa temps en insostenible. El preu de mercat que paguen els consumidors de porc és cinc vegades superior al que perceben els productors d’aquests productes. Però és que això seria un problema pel consumidor si és que els pagesos ja cobríssin el preu de cost amb el què perceben. Però no, l’encariment paral·lel dels productes que necessiten per mantenir el bestiar (pinso, per exemple), ha fet que per l’engreixada d’un porc cada pagès en comptes de guanyar-hi, hi perd.
No només afecta al món del porcí, sinó que el boví (l’engreix i la vaca de llet) també fa temps que té problemes per poder subsistir amb garanties de futur. El problema ve de lluny. La pagesia al nostre país no és defensada amb fervor pels governants tal i com caldria. I encara menys les explotacions ramaderes de petites dimensions, que cada dia són menys al nostre país.
El sector ramader a casa nostra té un futur ara mateix incert.
* A la foto: vaques d’El Soler.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!