Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Aquestes últimes setmanes hem sentit parlar molt de la llei de l’avortament que ha promogut l’Estat i, de refons, m’ha captivat la qüestió que se’n pot desprendre que fa referència a la maduresa als 16 anys.
La Vanguardia publicava ahir una enquesta amb la pregunta: “piensa usted que a los 16 años una persona ha alcanzado la madurez?” Els resultats: un 5% creu que sí i un 94% creu que no (l’1% restant, no ho sap o no contesta).
Al vespre vaig fer jo una ‘enquesta’ al facebook, i de comentaris en sortien de tot tipus. Mirant la definició de madur/a al diccionari, la cosa es complica. Què entenem per persona madura? (hi ha més…)
Jo penso que cadascú a les diferents edats que passa té unes preocupacions, un pensar, una manera d’afrontar les coses i les situacions. Algú als 16 anys pot ser madur. I als 24 no. Les generalitzacions poden arribar a ser odioses…
El què sí que tinc clar és que als 16 ja es pot començar a ser bastant responsable i conscient del què es fa. Als 16 pots tenir clar qui ets, què fas, on estàs i, bàsicament, intentar trobar el per què del què et passa. Tenir clar els teus drets i deures. Jo confio amb les persones de 16 anys per començar a desenvolupar-se autònomament de forma seriosa. Per tant, potser sí que crec que als 16 ja s’és una persona madura.
Pensem-hi…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon dia Isaac… doncs ahir jo no et vaig fer el comentari que volia al face, te’l faig avui al bloc…
Jo penso que amb 16 anys és pot arribar a ser molt madur, clar que si, tot depén de la vida que has tingut fins llavors, però per norma no crec que amb 16 anys siguis madur…
Jo amb 16 anys la ùnica preocupació que tenia a part d’estudiar i entregar els treballs a l’hora, era anar amb moto a la riera, anar amb moto a les nits, anar a lurdes a fer el gamberro (amb el bon sentit de la paraula eh…), i aquetes coses, la ùnica preocupació que teniem avans als 16 anys era aquesta…. però si encara anavem amb els genolls pelats…
El que passa que el jovent d’avui en dia, vol ser més gran del que és a una edat que no toca, és després quan passa el que passa…. també penso que a casa també és un factor important, amb els pares, amb els germans grans s’ha de poguer parlar de tot i demanar tots els dubtes que és tenen, i en molts casos això no passa, això és un error…
També he de dir que una noia penso que és molt més madura avans que un noi, sempre hi han excepcións però normalment és així.
És a dir, la meva opinió és que als 16 anys molt poca gent és madur, fins als 18-20 a vegades als 24 com dius tú, ets madur, però als 16 anys penso que no.
Que tinguis molt bon dia!!!
Esther
Es complicat desde el punt de vista de un home parlà sobre l’abortament.
Yo personalment estic en contra de l’abortament, a no se que la vida de la mare estigui en perill.
Aborta es anar contra la natura,estic a favor del sexe lliure, i a favor de l’abortament en casos com,si el feto te malformacions extremes,en cas de violació.
Yo había sentit explicar que molts anys enrera, cuan hi habia complicacions en el part,que els metges demanaban als familiars directes – a qui salvem a la mare o al nadó?- aixó em sembla molt fort, dons la majoria de les vegades es veu que triaban al nadó.
Está demostrat que avui en dia ya es pot tria hasta els rasgos genetics dels nens, i aixo qui u parará?. Acabaran fen simples robots per executá determinadas feines?….Es comença per l’abortament , inseminació in vitro,es clonará personas,qui u parará tot aixó??.
Sexe responsable, educació per part dels pares, a les escoles,i aixó de la pindola del dia despres es una pasada perque penso que es estimula el sexe sense prevencions.
Lo que tracto de dir es que una cosa porta a l’atre. Un cop trencas el fil de la conciencia, ya u fas tans cops com calgui.
Desde el respecta a tothom, anem en compte tots plegats dons el principi de la vida ( creencias a part )es sagrat ens ha estat donat gratuitament.
Joan Deig
Hola de nou Isaac, sóc la Maria Ballabriga.
Ahir et vaig comentar al facebook dient que sempre depenia de cada persona, i que podia ser possible. Sí, segurament si que una persona pot actuar seriosament asomint les conseqüencies dels seus actes als 16 anys, i fins i tot ahir hagués pogut posar la mà al foc de que ens faltarien mans per contar-ne… Avui, no obstant, tenint en compte les circumstàncies que s’han donat he canviat completament de parer. Si més no, he descobert que jo no ho era. He entès que per ser madur de veritat has de ser responsable, actuar tenint en compte el què som i tenint en compte el què podem arribar a ser i a fer. He arribat a la conclusió que per ser madur cal que també pensem amb la resta de persones alhora de decidir certes coses, i encara que no m’acabi de creure el què estic dient, per ser madur de veritat és necessari que ens sapiguem posar a la pell d’aquells que creiem tant incomprensius, i que en realitat, i en la majoria de vegades, són els que tenen la raó: els pares.
Avui m’he sentit impotent, culpable, ridícula, insegura, i tot un grapat d’adjectius que no són especialment bons i clars… Només m’he adonat certament d’una cosa, que no era una persona madura.
Per tant, abans d’autodefinir-nos com a persones coherents i responsables analitzem maticulosament les nostres accions. Moltes vegades ens acabem traïnt a nosaltres mateixos i adoptem una actitud hipòcrita.
Continua així que aquests debats donen molt per reflexionar,
cuida’t!
jajjaja com la lia la Maria!! xDD,, ets l’òstia nena!(amb el bon sentit de la paraula)..
Doncs jo penso que si que podem ser madurs,, evidentment depent de la persona,, com as dit tu una noia de 16 anys pot ser molt madura i d’altres de 24 que no ho seran tant. També cal dir que avagades ens creiem més madurs del que realment sóm, però actuan amb intel·ligència qui vol pot ser madur.
Petons Isaac..;)
Esther, Gigi, Maria, Santorrina,
Gràcies per aportar la vostra visió al tema. Esther, en seguirem parlant, això de què als germans grans els hi has de poder demanar de tot, pot ser perillós per alguns eh, només he de fer que pensar amb els bessons que si li han de demanar a la seva germana segons què, val més que es preparin!!! jeje
Gigi, discrepo bastant del què dius, però per això aquí cadascú hi port dir-hi la seva. En podem seguir parlant en un post dedicat exclusivament a l’avortament, o a la interrupció de l’embaràs (com en diuen i sembla menys dur).
Maria, brutal. Noia, dóna gust llegir el teu comentari. Complet, profund, potent i, sobretot, sincer. A veure si la Ramoneta o el Josep el llegeixen! 😉
Santorrina, doncs això, segueix actuant amb intel·ligència i maduresa com demostres que pots fer. Ah, i mantenint les estones de disbauxa també eh, que ser madur no vol pas dir no poder fer l’animal quan toca!
Gràcies a tots de nou, i si algú vol aportar més, evidentment hi és a temps!