Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
“La diversió havia anat disminuint no per l’edat, sinó per l’actitud” …
La contraportada d’El 9 nou els divendres té com a protagonista el Carles Capdevila, i els seus articles. La veritat és que fa uns escrits molt lleugers i amens, i a més, carregats de contingut. Escriu d’una forma capaç de lligar conceptes de forma clara i entenedora, que diuen moltes coses amb poques paraules, amb un rerefons sempre potent.
El d’aquesta setmana, us el transcric perquè val la pena llegir-lo i rellegir-lo, si és que no ho heu fet ja. M’he pres les molèsties de picar-lo jo mateix (sense buscar si en algun lloc estava ja entrat, o escanejar-lo), per les sensacions que em transmetia. Sens dubte, un gran article.
“TINC POR DE TENIR MASSA POR
De jove m’encantaven les atraccions bèsties, tipus Dragon Khan, on pots descarregar el màxim d’adrenalina amb el mínim esforç. Ells t’ho fan tot: t’agafen, et lliguen, et sacsegen i et tornen sa i estalvi on t’havien recollit.
En les últimes anades a Port Aventura havia notat que les atraccions em produïen cada cop menys satisfacció i més angoixa. La fórmula de l’èxit deu ser que et diverteixis en un 70% i pateixis en un 30%. Però en el meu cas, havia canviat la proporció. Hi havia un 90% de pànic i un 10% de plaer.
Vaig deduir que sóc més madur, més conscient dels riscos, i això explicava que jo em cagués a les calces mentre els meus fills reien com bojos i estaven disposats a repetir els cops que calgués. (segueix…)
I llavors em vaig adonar d’un detall important. Per un instint falsament protector, des que havia anat creixent la meva por, tancava els ulls en cada viatge. A les fotos, els meus fills sempre sortien amb els ulls oberts, i jo no. I llavors em vaig obligar a pujar al Dragon Khan un cop més, amb els ulls oberts com taronges tota l’estona.
I sabeu què va passar? Que em vaig tornar a divertir com quan era jove. La conclusió és òbvia: la diversió havia anat disminuint no per l’edat, sinó per l’actitud. No m’ho passava bé perquè ja afrontava l’atracció com un mal tràngol, i preferia no viure-la intensament. Amb els ulls tancats per culpa de la por no fas desaparèixer la por, sinó que la por creix, i a sobre la diversió desapareix. Perquè la gràcia es veure el món de cap per avall.
Si deixes que la por s’instal·li al teu cos, intentarà apoderar-se de tu, guanyar més terreny. Cedir davant de la por no et tranquil·litza, t’espanta encara més. En canvi, plantar-li cara, desafiar-la, rebelar-te contra ella, et permet vèncer-la. Ara només em falta aplicar la lliçoneta a una cosa tan important com a la vida, i disfrutar-la amb els ulls ben oberts. Perquè total, al Dragon Khan hi vaig com a molt dos cops l’any. A la vida en principi hi sóc cada dia.
Carles Capdevila carles@carlescapdevila.com“
Podeu llegir reculls d’articles, i diverses coses sobre ell a la seva pàgina web.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
bona nit Isaac,
molt interessant el post d’avui.
l’actitud és vital, el problema és que sense saber o per males experiències un la pot anar mermant…però l’exemple del capdevila ho ha clavat!!!!
bueno maco, aquest weekend m he quedat per la city, i com cada vegada que ho faig arriba el diumenge el vespre i tinc la sensació que m ha faltat algo….això és incurable!!!!
fins aviat!!
una abraçada,
manel